La trobada
Aquesta setmana estava jo per Tarragona per a una reunió que tenia i passant pel carrer Unió cap al meu destí, veig a l’altre costat de la vorera una persona que m’està mirant, ell traspassa el carrer i se m’acosta, de seguida vaig pensar que què havia de voler de mi, de diners no vaig pensar, perquè anava ben vestit i jo una mica a la temptativa per poder reaccionar de alguna manera de lo que em pogués dir .... i ell em pregunta: Tu no ets el Ton que estudiava a Vilanova i la Geltrú? jo li vaig contestar afirmativament i llavors em diu si el coneixia; jo sincerament no sóc res fisonomista li vaig dir que no. Ell em contesta: Sóc Joan el de Reus que anàvem en tren dilluns i tornavem el dissabte i que feiem el mateix curs. Després ho vaig reconèixer i vaig tenir una alegria de poder-lo saludar. Vam anar a un bar a parlar, i vam riure molt de les peripècies d’estudiants, i vam estar uns minuts recordant els bons temps passats.
Sabeu? en el fons és dolent recordar, hauríem de parlar sempre del futur però .... cada vegada que un es fa gran li encanta recordar. La causa d’això? doncs que hi ha molt de passat i poc de futur.
Després em va preguntar si estava casat cosa que tothom pregunta i no sé perquè jejejeje. Jo li vaig contestar que no ja que la vida no m’ha anat per aquests camins. I la contestació sabeu qual va ser? Doncs com tots els que t’ho pregunten: Has fet molt bé de no casar-te. Aquests són els ànims que a un li donen? Sabeu que penso? doncs que tots aquests que et diuen això haurien d’haver-se quedat solters i jo casat. jejejeje.
I .... el de sempre em va comentar que estava casat i que la seva dona, allò i allò altre, sempre o gairebé sempre tenen la culpa les dones de no viure bé. Estava a punt de dir-li: Tu no tens cap culpa? Almenys repartir una mica la culpa, no? jejejejeje.
Finalment ens vàrem donar les nostres respectives direccions amb els seus respectius mòbils per poder-nos trobar algun altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada