Diuen ...
No fa molt un amic meu en que estàvem parlant de lo diví i de l’humà o sigui en definitiva de tot, em comentava en referència a la paraula estimar: Amic Ton, diuen que no n’hi ha prou amb estimar algú, sinó que és necessari que aquell que estimes es doni compte. També em va dir i que diuen també (valgui la redundància) que no n’hi a prou en ser bo, sinó que cal que els altres ho vegin que ets bo. I em va anar repetint coses que es diuen com que encara que no serveix per a res parlar molt bé, si els altres que t’escolten no t’entenen. Com també diuen que és bo dir les coses serioses amb un somriure als llavis. N’hi ha que, anant més endins, diuen que res no impideix de mostrar-se exigent amb un cor ample. I diuen, i diuen, i diuen ...... tantes coses com diuen.
De tota manera, amb aquestes poques n’hi ha ben bé prou per quedar convençuts que la relació entre les persones pot fallar no en el seu contingut de la relació, sinó en la forma o en la manera de presentar-les.
Quanta raó crec que tenia el meu amic comentant-me tots aquests diuen ......
Crec que ha de ser un problema de comunicació o més aviat un problema de diàleg, ja que no són coses fàcils i que no sabria dir si s’aprenen soles o s’haurien d’ensenyar en una escola des de petits.
No sé perquè m’ha vingut al cap avui aquestes paraules del meu amic ...... però en el fons penso que potser si que ho sé.
Crec que per posar punt final a aquest escrit d’avui podríem recordar allò que també diuen ..... que els homes parlant s’entenen. (Parlant no ho sé, però raonant crec que si que ens podem entendre).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada