dimarts, 8 de novembre del 2022

Ajuntament

 



Ajuntament

   Amb motiu dels 400 anys de la Concòrdia per la independència de Montbrió respecte a Cambrils, s'ha publicat un interessant llibre sobre aquest tema i que crec que pot donar-nos una idea de com eren i vivien els nostres avantpassats. Felicitats a tots ells.
   Dit això, haig de dir i reconec que no soc cap historiador, simplement soc un veí d'aquesta Vila, que l'aprecio i sobretot estimo el carrer de la Closa, i al meu entendre voldria puntualitzar i expressar el meu punt de vista.









   Quan es va construir la muralla com tots sabem, es deixava un fossat entre la muralla i els habitatges perqué els assaltants de les muralles, no poguessin entrar d'aquesta manera directament a les cases del poblat, i així fos més fàcil combatre als saltadors de muralles.
   Amb el temps aquests terrenys els hi van apropiar les famílies de les cases confrontants per a guardar els seus ramats, tenir animals per a la subsistència, rafals per a les eines que utilitzaven per a conrear en  els seus "trossos". Fins i tot avui en dia i amb el temps transcorregut hi ha una casa al carrer del Rec que només és el terreny del fossat.
   El mes segur que la primera casa de la dreta del carrer de la Closa, va fer el mateix que totes les altres, fins i tot diria que van deixar a principis del segle XIV com a porxo per a les reunions dels representants de Montbrió.


   Abans de continuar diria que una casa de un carrer, sense que es diguin els noms dels propietaris se la nomena per un numero.
   Els números als carrers es comença amb la primera casa sent la de l'esquerra -totes les de l'esquerra són els imparells i les de la dreta parells -.
   Es diu en el llibre publicat en l'apartat escrit per la senyora Carme Puyol "llicenciada en història" pagina 26. Que el senyor Marc Ribas escriu que a principis del segle XVII (no posa data) es va adquirir la segona casa del carrer Closa, i em pregunto: on està la segona casa si la nomenem per numeració?



   A continuació la senyora llicenciada, ens comenta que el Consell el dia 17 de gener de 1668, segle XVII - és el mateix segle - es proposa la construcció del nou ajuntament, però ... no diu res que van comprar el terreny per a la seva construcció, com tampoc es diu que venguessin segons es dedueix la casa que descriuen que era l'antic Ajuntament.
   Al meu entendre l'arcada que hi ha a la porta de l'ajuntament que dona a la Closa és semblant en estil, a dues arcades més que hi ha en el mateix carrer.




   A vegades diem que les comparacions són odioses però si heu vist l'ajuntament de Barcelona pel carrer Ciutat, té l'antiga porta que en ampliar l'ajuntament van fer la façana en la plaça de Sant Jaume. No hauria estat la mateixa idea que van tenir els representants municipals de Montbrió en ampliar l'Ajuntament?
   Aquí deixo això i mentre els "experts" en Història no em demostrin el contrari creuré que l'antic Ajuntament era la segona casa del carrer i que correspon a la porta que té l'Ajuntament al carrer Closa en l'actualitat.





PS.  He trobat a faltar per a redactar la Història, dir que el Senyor Marc Ribas, "es va oblidar" de retornar tots els papers inclòs el llibre de la Concòrdia que hi havia a l'Ajuntament per a fer la seva història de la Vila. Crec que hagués estat just també, donar esment especial a la Senyora Conxi Borràs i Moix, que gràcies a ella es van poder recuperar els documents  que aquest senyor tenia a la seva llar, i que no eren de la seva propietat i gràcies a ella, van passar de nou als seus propietaris municipals, amb tristesa dir, que els seus descendents no els van donar tots, ja que una part d'ells, i no sent els seus amos legals, els van lliurar per al seu compte, glòria i honor a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
   Esperem que l'Ajuntament tingui a bé cuidar, d'un altre cas similar que ha passat recentment en la nostra població.










dissabte, 5 de novembre del 2022

La mirada personal




La mirada personal

   Quan estic començant a escriure aquest article sincerament no se si posar-me a riure o a plorar.
    Perquè dic això? Ara us faig cinc cèntims del tema.
     A final del segle XIX va néixer als Països Baixos un pintor "avantguardista" anomenat Piet Mondrian, per als entesos diuen que va ser un gran pintor en aquest estil d'art, com també en el paisatge i en el autoretrat.
   El sorprenent del seu art és que té un quadre anomenat "Nova York City I, 1941" . Aquest quadre ha estat exposat en el Museu d'Art modern de Nova York i últimament es troba en el museu Kunstsammlung de Düsseldorf.
    Fins aquí tot bé i gens opinable, però ... fa uns dies han descobert que aquest quadre l'han penjat sempre a l'inrevés. I el curiós és que durant 77 anys ningú s'ha adonat d'això o ningú a opinat per por que no li diguessin que no entenia de l'art d'aquest pintor, fins que per fi algú s'ha atrevit a dir-ho.
  Això em recorda el conte del "Rei nu" d'Hans Christian Andersen en què tota la gent del poble va lloar emfàticament el vestit del Rei, temorosa que els seus veïns s'adonessin que no podien veure'l, fins que un nen va dir ... «Però si va nu!» 
  Personalment no entenc d'art abstracte i sincerament m'és igual que estigui o no estigui colocat bé o malament, per a mi em fa el mateix efecte, però totes aquestes persones que es "diuen expertes" i que ho han classificat sempre com una cosa excepcional i que "pontifiquen" sobre aquest art i a més, et donaran moltes explicacions del que signifiquen totes aquestes obres i el que representen, ara .... al cap de gairebé un segle es donen compte ... que està penjat a l'inrevés, "manda huevos". Això demostra que cap d'ells tènia ni puta idea de la interpretació d'aquest quadre ni s'havien preocupat del perquè aquest pintor va fer aquest tema. 
  Si vosaltres o jo l'haguéssim comentat, a aquests crítics d'art o als directors dels museus que el quadre estava mal col·locat ens haurien considerat com uns ignorants.
  Sempre he pensat que tota persona que "pontifica" sobre qualsevol tema ja sigui en art, esport, política o religió, té el mateix valor que tu també tens en poder opinar en total llibertat. 
  A vegades algú m'ha preguntat per exemple si m'agrada una pintura en concret perquè els agradaria col·locar-la a la seva llar, i jo sempre contesto que pot agradar-me a mi, però el primordial és que a ells els agradi i gaudeixin d'ella en contemplar-la.
  Una altra cosa és que un vulgui invertir en obres d'art. I si vols això doncs ... compra't un quadre de Piet Mondrian, que pujaran de valor després d'aquest famós escàndol.
  Perquè es vegi que no ho dic per dir us comentaré una anècdota personal. Una vegada em vaig trobar al costat d'un contenidor de desaprofitaments, un quadre a l'oli, pintat sobre un tros de fullola (al final poso la foto), sincerament el conjunt de tot el dibuix em va encantar, i interiorment alguna cosa sentia per aquesta pintura, ho vaig emmarcar i ho tinc exposat en una paret. 
  No té valor monetari perquè no està signat i segur que és d'un pintor aficionat, però ...  personalment ho gaudeixo quan el contemplo.












 

Ajuntament

  Ajuntament    Amb motiu dels 400 anys de la Concòrdia per la independència de Montbrió respecte a Cambrils, s'ha publicat un interessa...