El Jovent

 

El Jovent

Szent Ictvan Ter - Budapest

      Era al migdia d'un diumenge de primavera, que en sortir de casa, em vaig trobar amb un jove matrimoni amb els seus dos fills. Ens saludem perquè en un poble tots ens coneixem. Vam parlar de diverses coses, mentre ella de tant en tant anava dient als seus fills que no juguessin i  estiguessin quiets. La mare cada uns cinc minuts els deia el mateix. Al final el marit li va dir que no es preocupés tant d'ells perquè estan en una edat de voler jugar i va concloure: "Em preocuparia si estiguessin quiets ja que em demostraria que alguna cosa estranya els està passant".

      Tot això ve al cas per la liberalització de les condicions dels ciutadans respecte a la Pandèmia.  Passem de no poder-nos moure de la nostra comarca  però ... podíem anar a Andorra (decisions absurdes, com la quadratura del cercle) i a la següent setmana ja es podia viatjar per tot Catalunya, la qual cosa passàvem de la nit al dia de gairebé de no poder-nos moure de les nostres poblacions, a tenir llibertat total, sense fer escalonaments d'ampliació setmana rere setmana. I quan s'ha alliberat ahhhhh .... Déu meu tots s'han posat les mans al cap criticant a aquesta joventut eixelebrada que sortia pels carrers prenent-se la seva "Cervesa" o el que sigui i a més omplint les platges a la nit, i el curiós de tot això és que no ho feien en locals tencats sinó a l'aire lliure que és quan hi ha menys perill de contagi. 

      Que es pensaven que havien de fer la joventut? Quedar-se a casa? Si s'haguessin quedat a casa un pensaria com el pare dels nens : "que a aquesta joventut alguna cosa dolenta els passa". Perquè de per si, la joventut manté una actitud distant i menys afectuosa cap a la seva família. Vol canviar les normes. Eludeix responsabilitats imposades com és en aquest cas. Li interessen mes els amics que la família., etc. etc.

      Durant aquest any i escaig el Covid-19 a tots, i dic a tots, ens ha afectat d'alguna manera negativa aquestes limitacions que hem patit per culpa d'aquesta pandèmia. Els que ja som majors d'edat i que venim d'una educació dura i caduca acceptem amb mes submissió el que ens manin. Però els joves que són el futur del nostre món tenen l'obligació de poder volar, de sortir dels nius i per tant necessiten divertir-se, d'esplaiar-se, de reunir-se amb els seus amics i amigues, i cridar i riure i prendre's un bany en la mar durant la nit si volen. Crec que si jo fos jove hagués fet el mateix.

      L'altre dia comentava aquest exemple : El cava és una beguda riquíssima, que quan la destapes fa aquest “pum” que és el resultat del gas pressuritzat en el cava que, de sobte, s'escapa quan llevem el suro, i surt del seu interior amb força la beguda juntament amb les seves bombolles joves, però ... després es torna tranquil·la per a assaborir-ho en una bona copa. Això és senzillament com ho comparo amb la joventut que aquest tap que els comprimia, aquesta llibertat amb les seves normes en destapar-ho a la vida normal, ha fet que sortissin del confinament omplint els carrers i places per a celebrar-ho. Al cap d'unes setmanes aquest "pum" que ha escandalitzat a molta gent ja no estarà i s'assaborirà tot amb tranquil·litat com es fa amb una copa de cava.

Existir o viure?

Existir o viure?

"No n'hi ha prou amb una bona formació i una bona actitud. També cal trobar bona gent pel camí". Tomás Alcoverro

       Tot ésser humà que està en aquest món ocupa un rol en la vida, la majoria adopten només per "existir", és allò de "l'anar fent" i que la vida el porti per on vulgui sense preocupar-se a ser protagonista de la seva pròpia història, i amb aquesta actitud un està renunciant al seu propi paper a la seva existència. 

     Es diu que per a "existir", només n'hi ha prou en "estar", en canvi el "viure" implica conèixer-se, profundament i ser responsable de si mateix. "Viure" implica arriscar-se. I el major risc és equivocar-se. Però encara que ens molesti en el primer moment, és bo equivocar-se perquè alguna cosa positiva pot un  trobar en el que ha errat. Sabeu quins són els que mai s'equivoquen? doncs les persones que mai  s'arrisquen i viuen la vida tan sols per anar "existint" en ella.

     Tot això m'ho ha fet recordar mirant un DVD del Ballet Nacional Rus "Kostroma". El tinc de record en la meva època que organitzava viatges. Aquests desplaçaments van ser, en el seu moment, una de les meves maneres de "viure" i de superar-me ja que els feia tots personalitzats amb la meva manera de veure cada país, com també pensant en les persones que formavem el Grup, cuidant tot fins a l'últim detall i buscant els millors llocs per visitar. I en arribar a aquests grans aeroports sense que jo hagués estat mai en la meva vida i que mentre anava caminant per sortir de l'aeroport amb tots els papers en regla per així anar a buscar l'autocar que ens estava esperant, notava que em seguien darrere meu, mes de quaranta persones per aquells grans passadissos, la meva ment em deia que mai m'ho hagués imaginat tot aquest espectacle tan encoratjador per ser com sóc en la realitat, i al mateix temps sentir que les pors del "viure" es dilueixen per a gaudir del "viure", encara que a vegades podies perdre a algú del Grup en els aeroports sense que t'avisessin i no els trobaves perquè s'havien anat al WC. però aquestes coses...... són guindes que a un li passen per voler "viure". 

     Ara mateix tinc un somriure en la meva boca, pensant en una senyoreta N. que era la governanta en l'embarcació en què vam fer la major part del viatge. Quan arribem al vaixell, vaig demanar "audiència" per a poder parlar amb ella de les condicions del nostre Grup i del repartiment de visites. En entrar en el seu despatx i saludar-la li vaig  dir que em deia "Antonio", vam parlar amb laxitud mes d'una hora i al final em va respondre : Perdona però per a mi durant el trajecte et diré "Antonio Banderas". De les negociacions que vam tenir els dos hi havia una visita que m'interessava moltíssim però només disposava Ella de setanta entrades per a un total de tres-centes persones que anàvem a bord i no volia anunciar-les ni a la resta dels passatgers i així no tenir problemes, degut a la poca quantitat que tenia d'elles. Al tercer dia de bord em va venir a trobar i em va demanar un favor per motiu d'un canvi en les taules del menjador, vaig parlar d'això amb els meus companys de viatge i van aceptar el bescanvi. Li vaig dir després a la N. que ho acceptàvem, però a canvi Ella ens hauria de fer un favor a nosaltres i que eren les quaranta-quatre entrades. Ho va aceptar i així d'aquesta manera algú de l'embarcació va poder gaudir de la visita.

     He gaudit de nou aquest DVD (reproducció de l'espectacle) perquè en tots els meus viatges organitzats com a cloenda, donava una sorpresa que no la deia a ningú i no estava inscrita en el programa i aquesta vegada vaig trobar adequat aquest famós Ballet. Recordo .... que en acabar de veure l'espectacle em va venir a trobar la A.G., casada amb un del Grup, dient-me : Deixa'm que et faci un petó per aquesta gran sorpresa que ens has donat, ja que segur que nosaltres dos, venint pel nostre compte ens ho haguéssim perdut. 

  Són aquestes coses les que et fan "viure", amb els seus èxits i naturalment amb els seus fracassos que també hi ha de tot, però que en el fons un reconeix que a valgut la pena sentir el que en el seu interior està vivint, encara que a vegades un no s'atreveixi pels motius que siguin, a "viure" en unes certes coses de la seva vida i que al final es queden ancorades en el simple "existir", però hem de ser conscients després que no és lícit buscar culpables de les nostres "no" actuacions. 

     I vosaltres que preferiu, existir o viure? (No es necessita resposta ja que la contestació és tan sols per a vosaltres).

    P.D. : Si algú que em llegeixi, té curiositat per saber com me les congeniava per a fer una sorpresa sense cost addicional a la resta del grup doncs ..... m'ho pot preguntar.  Gràcies