El Jovent

 

El Jovent

Szent Ictvan Ter - Budapest

      Era al migdia d'un diumenge de primavera, que en sortir de casa, em vaig trobar amb un jove matrimoni amb els seus dos fills. Ens saludem perquè en un poble tots ens coneixem. Vam parlar de diverses coses, mentre ella de tant en tant anava dient als seus fills que no juguessin i  estiguessin quiets. La mare cada uns cinc minuts els deia el mateix. Al final el marit li va dir que no es preocupés tant d'ells perquè estan en una edat de voler jugar i va concloure: "Em preocuparia si estiguessin quiets ja que em demostraria que alguna cosa estranya els està passant".

      Tot això ve al cas per la liberalització de les condicions dels ciutadans respecte a la Pandèmia.  Passem de no poder-nos moure de la nostra comarca  però ... podíem anar a Andorra (decisions absurdes, com la quadratura del cercle) i a la següent setmana ja es podia viatjar per tot Catalunya, la qual cosa passàvem de la nit al dia de gairebé de no poder-nos moure de les nostres poblacions, a tenir llibertat total, sense fer escalonaments d'ampliació setmana rere setmana. I quan s'ha alliberat ahhhhh .... Déu meu tots s'han posat les mans al cap criticant a aquesta joventut eixelebrada que sortia pels carrers prenent-se la seva "Cervesa" o el que sigui i a més omplint les platges a la nit, i el curiós de tot això és que no ho feien en locals tencats sinó a l'aire lliure que és quan hi ha menys perill de contagi. 

      Que es pensaven que havien de fer la joventut? Quedar-se a casa? Si s'haguessin quedat a casa un pensaria com el pare dels nens : "que a aquesta joventut alguna cosa dolenta els passa". Perquè de per si, la joventut manté una actitud distant i menys afectuosa cap a la seva família. Vol canviar les normes. Eludeix responsabilitats imposades com és en aquest cas. Li interessen mes els amics que la família., etc. etc.

      Durant aquest any i escaig el Covid-19 a tots, i dic a tots, ens ha afectat d'alguna manera negativa aquestes limitacions que hem patit per culpa d'aquesta pandèmia. Els que ja som majors d'edat i que venim d'una educació dura i caduca acceptem amb mes submissió el que ens manin. Però els joves que són el futur del nostre món tenen l'obligació de poder volar, de sortir dels nius i per tant necessiten divertir-se, d'esplaiar-se, de reunir-se amb els seus amics i amigues, i cridar i riure i prendre's un bany en la mar durant la nit si volen. Crec que si jo fos jove hagués fet el mateix.

      L'altre dia comentava aquest exemple : El cava és una beguda riquíssima, que quan la destapes fa aquest “pum” que és el resultat del gas pressuritzat en el cava que, de sobte, s'escapa quan llevem el suro, i surt del seu interior amb força la beguda juntament amb les seves bombolles joves, però ... després es torna tranquil·la per a assaborir-ho en una bona copa. Això és senzillament com ho comparo amb la joventut que aquest tap que els comprimia, aquesta llibertat amb les seves normes en destapar-ho a la vida normal, ha fet que sortissin del confinament omplint els carrers i places per a celebrar-ho. Al cap d'unes setmanes aquest "pum" que ha escandalitzat a molta gent ja no estarà i s'assaborirà tot amb tranquil·litat com es fa amb una copa de cava.