El Nadal
En anar a caminar diàriament i sobretot a primera hora en què pràcticament no trobes a ningú, fa que la teva ment discorri cap a un tema que pot ser que hagi estat d'actualitat el dia anterior o també de les circumstàncies que a un a vegades l'envolten. Un d'aquests temes són les notícies que ens inunden la ment diàriament sobre el coronavirus, però .... avui a estat descartat perquè a vegades t'has d'alliberar la ment ja que està plena de coses tristes i perquè el diumenge doncs .... vam tenir tot el dia per a pensar-hi en la "Marató de TV3".
Avui doncs quan sortia de casa amb la meva vestimenta per anar a caminar, i .... veient els ornaments nadalencs encara encesos pels carrers, ja que encara faltava per ser a l'alba, m'ha vingut a la ment "els Nadal's" de quan jo era petit.
""A casa vivíem set persones. Els avis paterns, els meus pares i nosaltres que érem tres germans. Com tota família d'aquella època, preparàvem el "Tió" que ho col·locàvem en el celler de la casa, al costat de l'estable, fins a la vigilia del Nadal que el posàvem a prop de la llar de foc. I per si no ho sabíeu doncs us diré que érem una família de pagesos i teníem un cavall que li dèiem "l'egua". I allí el "Tió" ben abrigallat, amb un sac buit perquè no tingués fred, li posàvem els tres el menjar corresponent com també l'aigua. Haig de dir que el menjar eren coses que es recollien en el camp, com podien ser pomes, garrofes, taronges, etc.
Durant les nits anteriors al Nadal quan el nostra Pare els tenia lliures. Lliures? si, si, lliures perquè Ell dirigia durant moltes nits, els assajos dels "Pastorets" que durant la festes nadalenques se celebraven en el "Casal Parroquial"; i en els dies que tènia lliures, doncs fèiem el pessebre en un racó del menjador; mentrestant la nostra Mare anava preparant els ingredients i la massa per a fer els torrons. Els feia de tota mena (de coco; de crema cremada; de fruites confitades i també els d'ametlla i caramel); menys dels que dèiem de "Xixona" (els d'ametlla i mel). Quins temps aquells que miràvem com els feia i si quedava algun rastre dins del vol en què ho barrejava, doncs poder així anar-hi els tres a recollir-ho. Mnnnnn el bo que era allò.
Eren els torrons que després cagava el "Tió", ben embolicats, juntament amb el que compraven de "Xixona" i d'alguna llaminadura mes com eren aquestes monedes de xocolata embolicades de plata daurada.
A ls vigílies dels Nadal's i ja havent sopat i d'haver fet cagar el tió, doncs anàvem a la "Missa del Gall" amb la nostra Mare perquè ella a l'endemà havia de preparar el dinar de Nadal i nosaltres fèiem d'escolans. En sortir de la Missa, la nostra Mare, ens deixava tastar els "torrons" que havia fet ella i nosaltres els germans estàvem tots contents assaborint-los ja que allò era el principi d'uns dies que acabarien amb l'apoteosi dels Reis Mags.""
Així a grans trets he comentat com són els records de la meva infància, d'una manera com si fos una redacció d'aquelles que ens feien fer a l'escola.
He de dir també, que quan és petit petit no t'adones del perquè de les coses, encara que a vegades les vegem, com per exemple, que la nostra Mare no se la veia tan feliç com ho era el nostre Pare durant aquells dies.
Però quan ets gran, perceps que Ella des que es va casar mai va poder asseure's a menjar durant els Nadal's, amb els seus pares. No! no us escandalitzeu per això, ja que ara ho veiem amb la mirada d'avui en dia, però .... en aquella època això era lo normal i el correcte.
En aquest aspecte hem evolucionat a millor. No creieu?
Encara que avui en dia això d'anar a casa dels sogres ..... té els seus inconvenients en els àpats nadalencs, en general perquè la convivència, i no dic les opinions politiques que sempre s'han de respectar sino les que són estrictament familiars, ja que de vegades no és que les puguem dir .... òptimes o d'estimació recíproc.
Quan ja estava arribant a casa i absort en tots aquests pensaments, sento que algú em crida; em giro i era un conciutadà meu, ens saludem i com és normal parlem del tema del dia a dia i és el que concerneix al virus. Al final li pregunto si celebraran les Festes a la seva casa i em diu textualment : "Aquest virus ens ha portat moltes desgràcies però una cosa bona m'ha portat a mi i és que enguany m'alliberaré de sentir les tonteries del meu cunyat".
Tot són coses que han passat i passen per Nadal, però l'important és no perdre el significat d'aquests dies. BON NADAL.
