divendres, 15 de maig del 2020

Aprenguem




Aprenguem

      Aquests dies reordenant una prestatgeria, vaig trobar encara un llibre de física de quan estudiava a l'Escola Politècnica, estava escrit i editat pel mateix professor que ens donava classes. D'ell vaig aprendre el que no ha de fer mai un professor i que és que ell ensenyava com un robot l'assignatura sense preparar-la, mai arribava puntual i al final de la classe, ens deia quines parts del llibre teniem que estudiar. La seva idea era que ell ensenyava i els alumnes havien d'aprendre, simplement això.     
   Potser molts pensaran que això és el normal, com també que els pares estan només per ensenyar als seus fills i a cap d'ells els ha passat pel cap que ells també poden aprendre dels seus alumnes o dels seus fills?
      És allò de que les persones grans estan convençudes que res han d'aprendre dels joves i surten amb la frase aquesta popular de ... "xiquet que  m'has d'explicar tu a mi"?
      Tots hem d'aprendre els uns dels altres, perquè si no aprenem dels alumnes, dels fills o dels joves, poc o gens serem uns veritables professors, pares o persones grans.
      Hem de donar-nos compte de que sempre han estat els joves els qui salven a la gent gran. O no ?. Per tant, aprenguem també d'ells.



dimecres, 6 de maig del 2020

La vida és com és.



La vida és com és

      Es parla molt en aquests dies, que el confinament pot causar angoixa i depressió a les persones i segurament tenen tota la raó i per tant tenim entre tots d'evitar arribar a aquests extrems.  Personalment espero i desitjo que no em passi, perquè són coses que fan molta por tenir-les.
     Avui mentre llegia un article referent a aquest tema m'ha vingut a la memòria, que aquest cap de setmana, una amiga meva em diu: "Bon dia Anton, tu sempre positiu". Es referia als meus escrits a aquest bloc. Quan ho vaig llegir em va venir un petit i saludable somriure en els meus llavis mentre pensava: "Ton això vol dir que vas per bon camí". Esperem dons poder continuar d'aquesta manera.
      Costa i molt ser positiu en segons quines circumstàncies ens podem trobar. En aquest moment de coronavirus que estem passant, tots sabem que si mirem el futur doncs la veritat és que no és gens favorable, o mes bé diria jo i és que no veiem futur, però com a humans que som, hem de superar-nos i pensar positivament en les coses, començant per les més simples i senzilles de la vida.
      I un exemple d'elles és que avui m'he aixecat del llit, he pogut anar a caminar, he vist la llum solar i he pogut respirar l'aire de la mar o del camp i això .... hi ha molts que no ho han pogut fer per circumstàncies diverses.
    He pogut esmorzar, amb la meva taronja, el meu pa amb tomàquet i pernil o formatge i per rematar-tot prenent un iogurt i això .... molts només han pogut menjar una simple llesca de pa o potser només un got d'aigua.
      He pogut telefonar a les persones que conec, bé si em agafen el telèfon (jejeje), perquè tinc mòbil i internet i això .... molts no tenen a qui contactar ni a qui parlar.
      Pensem en positiu perquè sent com som i sent com pensem i amb les situacions que ens trobem ... vivim. I el viure és el que tenim i som.
    També és positiu riure i mirar de fer riure als altres encara que sàpigues que el que dius és una tonteria, però l'important és que riguin encara que després ells pensin també que estàs com un boig de rematada, però .... els hauràs fet passar un moment relaxat que els pot servir per alleugerir els seus ànims en aquests dies de confinament i veure la vida una mica millor.
    Ara us explicaré una cosa. A mi personalment, la "Sole" (la meva companya a casa) no em fa ni puto cas, ella va al seu aire, li parlo i ella com si jo ho digués a la paret i ja començo a estar fins a cert lloc d'ella (no vull dir paraulotes) i us prometo que quan passi el confinament em divorciaré d'ella. El dolent de tot això és que em arribarà un altra com la "Sole" i que farà el mateix que ella, però .... que us sembla si a la propera li dic simplement "Sol"?
  Viure positivament en tot el que ens passa, hi ha aspectes positius com de negatius. El truc consisteix a buscar el costat positiu fins i tot en el negatiu. Quan et sentis encallat, fes una pausa, busca el costat còmic i exterioritza-ho amb un acudit o un comentari graciós. Si aconsegueixes riure, et serà més fàcil trobar una sortida.
   I ja veieu que dic "viure positivament", perquè la vida .... és com és.


  

dissabte, 2 de maig del 2020

Un dos de maig com un dia dels Reis Mags



Un dos de maig com un dia dels Reis Mags

      No sé el perquè però a vegades et vénen a la memòria moments bonics que has tingut en la infància, com és la il·lusió que arribi el dia d'una festa determinada, per exemple el Sant d'un perquè et felicitin, però .... una de les il·lusions mes boniques que a un li passen durant l'any, és la nit dels Reis, un desitja que arribi per la il·lusió que tens de que et portaran moltes coses i la setmana abans ja estàs pensant en tot això. Crec que moltes vegades és més el desig de destapar paquets que no el que et puguin portar els Reis Mags, és aquesta il·lusió la que et fa estar content i amb enormes ganes de que arribi aquest dia tan assenyalat i així poder assaborir d'obrir els regals. 
      Avui no han estat regals físics els que he estat esperant amb alegria i il·lusió tota la setmana, encara que moltes vegades pensava que mai arribaria el dia de poder anar a caminar com ho feia anteriorment.
      Ahir em vaig posar el despertador per por de no adormir-me, el vaig posar a les sis del matí, però .... dormir, dormir, no gaire, m'he despertat diverses vegades per por de que no ho sentís. A les cinc ja no podia dormir i abans de les sis mirava la temperatura que feia a l'exterior per a posar-me la roba adequada. Total estàvem a 19 °C., abans de sortir i perquè no se m'oblidés, he enviat una felicitació d'aniversari a un amic, després m'he posat uns guants a les butxaques per si era el cas de tenir-los que posar i també la mascareta penjada sota la boca amb la mateixa intenció. 
      No he trobat a ningú, he caminat amb gust, veure la llum del cel que a poc a poc s'anava fent mes clara, respirar, moure els braços i cames contemplar el cel blau que cada vegada es feia mes fort, tènia por de no poder fer el mateix recorregut de sempre pel temps que he estat confinat i que les frontisses de les cames no s'haguessin encallat, però no, res d'això ha passat i content com un nen mirant com sortia el sol per l'est, amb alguns núvols matinals que gairebé sempre entorpeixen la perfecta sortida del sol.   
   Això m'ha donat els ànims a continuar i per a demà tornar-hi i demà passat el mateix, i esperant trobar a la gent que a la mateixa hora moltes vegades et trobes i poder-los saludar i dir-los ..... estic content de tornar-te a veure. 
      Penso, penso ... que a vegades de les desgràcies, després en treus alegries que mai t'havies pensat tenir-les. Són alegries molt simples i són aquestes les que a un li alegren el cor.

Ajuntament

  Ajuntament    Amb motiu dels 400 anys de la Concòrdia per la independència de Montbrió respecte a Cambrils, s'ha publicat un interessa...