Un dos de maig com un dia dels Reis Mags

Un dos de maig com un dia dels Reis Mags

      No sé el perquè però a vegades et vénen a la memòria moments bonics que has tingut en la infància, com és la il·lusió que arribi el dia d'una festa determinada, per exemple el Sant d'un perquè et felicitin, però .... una de les il·lusions mes boniques que a un li passen durant l'any, és la nit dels Reis, un desitja que arribi per la il·lusió que tens de que et portaran moltes coses i la setmana abans ja estàs pensant en tot això. Crec que moltes vegades és més el desig de destapar paquets que no el que et puguin portar els Reis Mags, és aquesta il·lusió la que et fa estar content i amb enormes ganes de que arribi aquest dia tan assenyalat i així poder assaborir d'obrir els regals. 

      Avui no han estat regals físics els que he estat esperant amb alegria i il·lusió tota la setmana, encara que moltes vegades pensava que mai arribaria el dia de poder anar a caminar com ho feia anteriorment.

      Ahir em vaig posar el despertador per por de no adormir-me, el vaig posar a les sis del matí, però .... dormir, dormir, no gaire, m'he despertat diverses vegades per por de que no ho sentís. A les cinc ja no podia dormir i abans de les sis mirava la temperatura que feia a l'exterior per a posar-me la roba adequada. Total estàvem a 19 °C., abans de sortir i perquè no se m'oblidés, he enviat una felicitació d'aniversari a un amic, després m'he posat uns guants a les butxaques per si era el cas de tenir-los que posar i també la mascareta penjada sota la boca amb la mateixa intenció. 

      No he trobat a ningú, he caminat amb gust, veure la llum del cel que a poc a poc s'anava fent mes clara, respirar, moure els braços i cames contemplar el cel blau que cada vegada es feia mes fort, tènia por de no poder fer el mateix recorregut de sempre pel temps que he estat confinat i que les frontisses de les cames no s'haguessin encallat, però no, res d'això ha passat i content com un nen mirant com sortia el sol per l'est, amb alguns núvols matinals que gairebé sempre entorpeixen la perfecta sortida del sol.   

   Això m'ha donat els ànims a continuar i per a demà tornar-hi i demà passat el mateix, i esperant trobar a la gent que a la mateixa hora moltes vegades et trobes i poder-los saludar i dir-los ..... estic content de tornar-te a veure. 

      Penso, penso ... que a vegades de les desgràcies, després en treus alegries que mai t'havies pensat tenir-les. Són alegries molt simples i són aquestes les que a un li alegren el cor.