Comiat d'un estiu atípic.
Ja estem el mes de setembre, i com és natural anem notant que la llum solar va decreixent, però encara no s'ha acabat l'estació estiuenca, perquè ens queden uns dies, però si que s'ha acabat la il·lusió i el descans que normalment desitgem quan ve l'estiu.
La segona estació de l'any és temps de poques notícies, més aviat de tranquil·litat pensant que el dia hi ha mes hores de sol i això fa que les persones en general estiguem mes relaxades i mirem de divertir-nos.
Però el d'aquest anys .... ha estat atípic, ple de notícies de tota índole tant de civils, com de religioses i com també de travetes, d'enveges etc etc.
Feia temps que no escrivia en aquest blog però també haig de dir que tot aquest temps d'absència, vaig començar a escriure mes de deu articles i que al final o no els vaig acabar o no vaig voler publicar-los, per un motiu molt simple i és que no m'agrada crear polèmiques ja que els meus escrits, podien ser mal interpretats.
No m'agrada parlar per aquí ni de política ni de religió, però avui voldria parlar del que passa a l'Afganistan, en què tots ens esquincem les vestidures pel que succeeix en aquest país. Amb mes de 20 anys de guerra civil, hem anat els "occidentals" a "salvar-los" i mira per on com ha acabat la cosa, i com diem aquí "Com el Rosari de l'Aurora". Ara ens fan veure el mal que ho passaran les dones i les nenes en aquest país. I em pregunto jo : S'ha fet alguna cosa per a evitar-ho?. Penso que tot a estat per interessos de països (País estratègic en les conduccions de gas i de petroli, moltíssims minerals com el Liti que serveix per a fer bateries recarregables) i de la resta com les persones que volien fugir i les han deixat allí a la seva sort. Aquesta actitud ens demostra l'interès cap als seus habitants i que en el fons els importa un rave tot el que els passi.
Ens diuen els efectes del mal tracte que poden tenir les dones i penso ..... es preocupen de les persones d'aquesta religió i que viuen amb nosaltres en occident perquè això no els passi aquí?.
Narraré una petita història que vaig viure. Un dia per assumptes personals vaig ser a casa d'una família musulmana, el pare em coneixia i vaig voler parlar amb la seva filla jove i major d'edat per a mirar que estudiés el català i així poder desembolicar-se amb normalitat dins de la nostra societat. Em van dir que en aquell moment no era a la casa però jo la vaig veure que mirava de reüll des del fons del passadís. Li vaig insistir diversos dies al seu pare que ella aniria amb una professora de català dues hores cada setmana i als voltants del migdia. Cada vegada em posava excuses dient-me que ella no volia fins que al final em va dir el següent : Si li passa alguna cosa a la meva filla et faràs càrrec tu d'això?. Li vaig contestar negativament ja que ella és major d'edat i a més aniria a classes en un lloc cèntric de la població. Al final el pare va accedir i ella va anar amb ànims d'aprendre, era intel·ligent i per cert molt maca. Se li notava aquesta petita llibertat a aprendre i de poder sortir del seu àmbit familiar. Va durar això molt poc primer perquè la van voler casar amb un home i que al final les famílies no es van avenir en les "negociacions". Mes tard van trobar una altra persona que potser ella poc o res l'havia conegut personalment i la van casar amb aquest últim. Penso en aquests moments que aquesta jove si hagués pogut triar segur que fins i tot hagués pogut estudiar en la universitat perquè es veia intel·ligent però ..... .
Em pregunto hi ha diferència del que passa al nostre país amb el que succeeix a l'Afganistan?. Això d'aquí no es comenta, però d'un país llunyà que bo ens agrada dir-ho com si en occident tot fos normal.
En aquests moments recordo un comentari que vaig fer al nostre guia en el meu viatge a l'Iran sobre els costums islàmics. I ell em va contestar : "Vosaltres en aquests moments esteu l'any 2014 (Any que vaig visitar aquest país) per a nosaltres encara estem l'any 1436. I et pregunto que és el que fèieu vosaltres en aquest any cristià en nom de Jesús ?, ens falten 578 anys per a actuar com vosaltres". Ho vaig pensar i vaig assentir que segurament tènia tota la raó.
La pregunta final que em faig: Perquè els dirigents polítics i els religiosos d'orient i d'occident, distorsionen la política i la religió per als seus interessos personals? Perquè la humanitat no ens adonem del que en realitat fan? Qui té la culpa de tot això..... Ells (dirigents polítics i religiosos)? o nosaltres de no percebre-ho i de no posar el nostre granet de sorra per a solucionar-ho?
