La mirada personal
Quan estic començant a escriure aquest article sincerament no se si posar-me a riure o a plorar.
Perquè dic això? Ara us faig cinc cèntims del tema.
A final del segle XIX va néixer als Països Baixos un pintor "avantguardista" anomenat Piet Mondrian, per als entesos diuen que va ser un gran pintor en aquest estil d'art, com també en el paisatge i en el autoretrat.
El sorprenent del seu art és que té un quadre anomenat "Nova York City I, 1941" . Aquest quadre ha estat exposat en el Museu d'Art modern de Nova York i últimament es troba en el museu Kunstsammlung de Düsseldorf.
Fins aquí tot bé i gens opinable, però ... fa uns dies han descobert que aquest quadre l'han penjat sempre a l'inrevés. I el curiós és que durant 77 anys ningú s'ha adonat d'això o ningú a opinat per por que no li diguessin que no entenia de l'art d'aquest pintor, fins que per fi algú s'ha atrevit a dir-ho.
Això em recorda el conte del "Rei nu" d'Hans Christian Andersen en què tota la gent del poble va lloar emfàticament el vestit del Rei, temorosa que els seus veïns s'adonessin que no podien veure'l, fins que un nen va dir ... «Però si va nu!»
Personalment no entenc d'art abstracte i sincerament m'és igual que estigui o no estigui colocat bé o malament, per a mi em fa el mateix efecte, però totes aquestes persones que es "diuen expertes" i que ho han classificat sempre com una cosa excepcional i que "pontifiquen" sobre aquest art i a més, et donaran moltes explicacions del que signifiquen totes aquestes obres i el que representen, ara .... al cap de gairebé un segle es donen compte ... que està penjat a l'inrevés, "manda huevos". Això demostra que cap d'ells tènia ni puta idea de la interpretació d'aquest quadre ni s'havien preocupat del perquè aquest pintor va fer aquest tema.
Si vosaltres o jo l'haguéssim comentat, a aquests crítics d'art o als directors dels museus que el quadre estava mal col·locat ens haurien considerat com uns ignorants.
Sempre he pensat que tota persona que "pontifica" sobre qualsevol tema ja sigui en art, esport, política o religió, té el mateix valor que tu també tens en poder opinar en total llibertat.
A vegades algú m'ha preguntat per exemple si m'agrada una pintura en concret perquè els agradaria col·locar-la a la seva llar, i jo sempre contesto que pot agradar-me a mi, però el primordial és que a ells els agradi i gaudeixin d'ella en contemplar-la.
Una altra cosa és que un vulgui invertir en obres d'art. I si vols això doncs ... compra't un quadre de Piet Mondrian, que pujaran de valor després d'aquest famós escàndol.
Perquè es vegi que no ho dic per dir us comentaré una anècdota personal. Una vegada em vaig trobar al costat d'un contenidor de desaprofitaments, un quadre a l'oli, pintat sobre un tros de fullola (al final poso la foto), sincerament el conjunt de tot el dibuix em va encantar, i interiorment alguna cosa sentia per aquesta pintura, ho vaig emmarcar i ho tinc exposat en una paret.
No té valor monetari perquè no està signat i segur que és d'un pintor aficionat, però ... personalment ho gaudeixo quan el contemplo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada