Perinatals

Perinatal

     L'altre diumenge, sortint d'un ofici religiós, estava parlant amb una persona,  i em diu:

   -Vaig al cementiri que hi haurà la inauguració d'un petit monòlit dedicat als perinatals.

   -Si, vaig sentir dir que ho havien d'inaugurar però no recordava quin dia seria.

   -Vols venir amb el meu cotxe?

   -Doncs sí, accepto la teva invitació.

      I vaig anar, més aviat per curiositat que no per un altre motiu.

   En arribar ja hi havia alguns matrimonis que s'esperaven, alguns d'ells eren els promotors d'aquest espai dedicat a tots els bebès que concerneixen en el període immediatament anterior o posterior al seu naixement.

    Es van fer els discursos pertinents de les autoritats, platicant pel motiu que els va portar a dedicar aquest petit monument a tots els perinatals de la població, ja que la majoria no estan enterrats, i així serviria per recordar la seva memòria. 

   Van parlar seguidament un parell de pares en representació de tots ells, comentant les circumstàncies i el que per a ells, aquests fills que van desaparèixer de les seves vides de forma inesperada ... encara avui dia, viuen dins dels seus cors. 

   Mentre estaven parlant em va venir en la ment, que el meu Pare m'havia comentat que als dos anys de néixer jo -Penseu que en aquelles èpoques i les anteriors, els matrimonis engendraven cada dos anys- i era un dia d'estiu en què la meva Mare l'estava ajudant a ell en el camp, i va tenir un avortament, tot seguit em va comentar que amb tota probabilitat hagués estat una nena.

  Des que m'ho va comentar vaig pensar moltes vegades en això. La meva Mare mai va dir res sobre aquest tema. I francament m'hauria agradat personalment tenir una germana, potser és perquè quan no has tingut una cosa real ... al final la fas idíl·lica. M'imaginava com hagués estat de feliç la meva vida si hagués viscut ella,  i ... de sobte, un que estava al meu costat em diu:

  -Sembla que estiguis absent. 

  -Et passa alguna cosa?

   I jo en dir-me això vaig tornar al món real i li vaig contestar:

  -Res ... coses del Ton.

   Quan baixes de les il·lusions de la ment a tocar els peus en la terra, creus que si hagués viscut la meva germana segur que el meu germà petit no hagués nascut perquè tres fills en aquella època eren ja molts per a una família treballadora. 

   A vegades la realitat fa dir-me, que m'hagués fotut molt pensar que no hagués existit el meu germà petit, com tampoc i de manera recíproca, els seus dos fills i els seus nets.

   La vida és com és, seguint endavant amb el que la naturalesa ens designa, i cada vegada que vagi al Cementiri i veuré aquest monument, tindré un record per a la meva germana, com suposo que el meu germà petit també tindrà per a la seva filla perinatal.