No tinc temps per a res
“No sé com ho faig però no tinc temps per a res”. Paraules que em vaig repetint gairebé cada dia. Moltes coses les deixava per quan em jubilés i ara jubilat estic ofegat de treball. Busco les hores per aprofitar-les al màxim. En hores “perdudes”, vaig arxivant infinitat de papers amb escrits que hi ha per casa. Que segurament que als que em seguiran no els importarà ni un rave tot el que pugui guardar que serà una ínfima part del que tinc ja que la resta ho vaig destruint però ...... al final penso que “facin el que vulguin “ja que jo també faig el que vull.
Recordo que un dia una senyora que començava la seva jubilació em va donar un consell que li va donar un familiar seu ja jubilat: “Mira, si has de arreglar l’armari, fes-ho abans que et jubilin, que després no tindràs temps”. Des d’aquell dia he estat observant amb atenció a les persones jubilades, per veure si era veritat el consell que m’havien donat i he de dir-vos que tenia tota la raó del món en molts casos que vaig observar.
Amb l’excusa de que un està jubilat et plouen ofertes: “Ara que tu estàs jubilat, podries fer això o allò altre” “Ara que estàs jubilat em podries ajudar a fer això o allò altre” “Això? Doncs que ho facin els jubilats que no tenen res a fer “. I hi ha força que ho volen, perquè el jubilats que no tenen temps de arreglar-se el armari demostren que són feliços; I de retruc, fan feliços a molta altra gent. O ..... potser és al revés perquè podent o sabent fer feliços a altres troben la seva de felicitat (És la felicitat que us deia en el meu últim escrit).
PD: He de dir-vos que no tinc temps ...... però encara en trobo per arreglar-me l’armari i dins del que cap penso que d’alguna manera sóc feliç.
Em pregunteu que com ho faig? doncs ...... quan estigueu a punt de jubular-vos m’ho torneu a preguntar i us dono la recepta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada