M’he tornat gandul?
Aquests dies de Nadal i de Cap d’Any en què et desitgen els amics, els familiars i els coneguts o més ben dit ens desitgem tots o casi tots, unes Bones Festes i uns bons auguris per l’Any que anirem a començar i que tots ho agraïm molt sincerament. Però ....... alhora em preguntava a mi mateix si no em vaig tornant un gandul.
Són dies en què un reflexiona sobre l’any que s’acaba i per tant et fas un repàs de com ha transcorregut i en part pot ser que a vegades un recapaciti i digui “quanta raó tens tio” que la ganduleria se’t va ficant dins teu, però com excusa de quedar bé amb un mateix, després pensa ..... que potser també que hi ha moltes més persones que fan menys coses que jo.
I perquè dic això? doncs perquè com a tothom durant tot un any, passem per moments bons i també per circumstàncies que no ho són tant. La vida no la veiem sempre igual i tenim els nostres alts i baixos, de vegades motivats per nosaltres mateixos o també per l’entorn nostre del qual un sempre està esperant molt més i alhora es creu que els demés no li corresponen de la manera que un desitjaria que fossin (cosa molt difícil per no dir impossible d’aconseguir perquè tots actuem de la manera que som) i a vegades penses .... “que se’n vagin tots a la merda” (que bonic donar sempre les culpes als altres del que ens passa a nosaltres ..... un dia parlaré d’aquest tema)
Quan tens moments que et fa mandra tot, et descuides com per exemple en el meu cas d’escriure en aquest bloc i poder dir el que un pensa (gràcies als que em llegiu). I el dolent sabeu el que és? doncs que un es digui a si mateix ..... “demà ja ho faré”, “demà ja ho faré” i aquest demà mai arriba, fins que no hi ha la voluntat ferma i el bon humor de dir: “Botons !!!, començo avui i no espero el demà”. Encara que digui tot això dons estic bastant ocupat en llegir i fer coses, coses que em sembla que serveixen per a mi com per a altres. Ja sigui per pocs o per a molts però et donen la satisfacció de ser útil a la vida.
I comentant tot això de ser útil a la vida em ve a la memòria que un dia em va venir un senyor a parlar amb mi, ell ja estava jubilat i em va comentar que li agradaria ajudar els altres perquè durant la seva vida només s’havia preocupat de treballar i de viure i a l’acabar em va dir: Moltes vegades penso que el dia que em mori no m’agradaria anar a l’altre món amb la “llibreta buida de contingut.
Diuen, diuen .... i diuen, que per Cap d’Any es comença amb noves voluntats, doncs bé a veure si jo aconsegueixo i em programo sense ganduleries aquest nou any que hem començat i continuo escrivint en aquest bloc.
Ahhhhhh i que aquesta nit màgica de Reis portin per a tothom: “concòrdia, pau, estimació, salut i alegria de viure”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada