La vida continua
Aquest diumenge estava parlant amb uns amics i comentava la quantitat de coses que ens passen a la vida i que quan erem petits haguéssim sabut tot el procés nostre o de qualsevol, segur que haguéssim dit que no voliem néixer.
Això es deu al fet que un ja va sumant anys i les ha vist de molts colors i segurament que si visc veuré doncs moltes més.
Tenia programat totes les coses que havia de fer el diumenge i de sobte tot s’esvaeix, és allò que diu el refrany: “L’home proposa i Déu disposa”.
Una telefonada d’una amiga el dia abans dient-me que la Encarna s’ha mort i penses .... quanta gent s’han anat en poc temps del meu voltant.
Vaig anul·lar el que havia de fer el diumenge i em vaig traslladar amb el meu cotxe a la població de l’òbit.
Vaig recordar mentre conduïa la forma com la vaig conèixer ja que les emissores d’aquest festiu totes parlaven del mateix i de vegades un es queda saturat de les coses que fan els polítics que la veritat em semblen surrealistes.
Doncs si, vaig recordar els bons moments que vam passar en un viatge pels Fiords, amb ella la Encarna i el seu marit i amb altres amigues que ja coneixia. En aquest viatge ens relacionem molt bé amb un matrimoni jove de València i una família de Colòmbia, gairebé sempre vam anar junts, dels quals encara tinc contacte.
Amb el matrimoni va quedar una molt bona amistat, sabiem el que li passava, però ella tenia unes enormes ganes de viure, cosa que personalment admiro perquè no em veig capaç d’afrontar una malaltia així ja que crec que jo em esfondraria a partir del primer dia.
Sempre fa mal que ens deixin les persones i mes quan has contactat amb elles, i penses que alguna cosa d’un mateix també marxa, però ...... així és la vida. Seguidament després penses en els moments feliços que els vam passar junts i això és el més important perquè sinó seria com deia al principi que per mirar només les desgràcies no val la pena venir a aquest món.
Encarna sempre em recordaré aquelles visites per les glaceres, passejar pels carrers d’Oslo, pel museu Víking, pel bonic edifici de l’Òpera, etc. etc. i com no els dies que vam passar a Copenhaguen que al final la vam conèixer com si fossim residents en ella. Aquests bons records faran que sempre et recordi com una bona amiga que vas ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada