El nostre passat i l’atzar per encarar el futur
A la vida, com més anys un va complint, a un li agrada saber d’on procedeix i de com eren els seus avantpassats, ja que és bo conèixer-ho per construir millor el futur, sigui llarg o curt de la nostra existència.
Perquè poso al preàmbul d’aquest escrit aquestes dues paraules: passat i atzar?
Doncs mirant papers i buscant en la història dels meus pares vaig saber que abans que es casessin tant ell com ella havien tingut abans pretendents. Aquests “núvia” i “nuvi”, tant a ella com a ell els he conegut en vida. Els “postulants a festeig” dels meus pares es van casar amb altres persones. Un dia em vaig trobar pel carrer al fill de la qual va ser “núvia” del meu pare i li vaig comentar, la relació que la seva mare i el meu pare havien tingut i en acabar li vaig dir: T’adones que si ells dos s’haguessin casat tant tu com jo no existiríem ?.
Com tampoc existiríem si no fóssim el resultat d’una gloriosa ejaculació del nostre pare, en la qual d’entre quaranta milions d’espermartozoides, només un de concret i determinant, va fecundar en l’únic i gloriós òvul que es va despendre de la nostra mare, aquell i no un altre, d’entre els aproximadament dos-cents mil en els quals var començar la seva pubertat.
De vegades sents parlar a les famílies que els fills dels mateixos pares són gairebé diferents per no dir sempre entre ells i això passa perquè cada un ha agafat els gens determinats per aquell espermatozoide en unió amb aquell òvul. Però tots en el fons tenim connotacions dels que ens van precedir.
Moltes vegades recordem i analitzem les nostres actituds en el passat i de vegades raonem i ens preguntem el perquè actuem d’aquella manera i no d’una altra. Però .... si sabem coses dels nostres avantpassats com eren, potser entendrem més el que hem estat fins ara nosaltres i alhora això ens pot servir per actuar en el nostre futur, amb més perspectiva i afrontar-lo en moments d’incertesa.
Hi ha persones que escapen de les seves arrels originals. És possible que no siguin del tot conscients de l’autèntic tresor que pot suposar per a elles conèixer-les en profunditat.
El nostre passat i l’atzar van units de la mà per encarar el futur.
Nota: Per als creients aquest atzar que descric és Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada