Tornem a començar en la quotidianitat
Acabo de venir de caminar i d’esmorzar com també de prendre les meves píndoles matinals ... i en aquest moment em poso davant meu portàtil per fer aquest escrit.
Hem acabat una setmana diferent de l’habitual, uns fent vacances, altres continuant vacances i d’altres treballant en les vacances. He de dir que jo sóc d’aquests últims.
A mi personalment que m’agrada analitzar les coses, crec que ha estat una setmana ben aprofitada, encara que això ho intento fer-ho sempre.
M’he trobat amb casos com per exemple que una amiga em diu que li agraden els meus escrits però les seves amigues els troben estranys. No saben que els escrits meus moltes vegades tenen doble sentit, però a més és normal que hi hagi persones de diferent manera d’analitzar-ho ja que només faltaria que tots penséssim igual, sinó el món seria molt avorrit. No us conec estimades amigues de la meva amiga, però us envio una sincera salutació.
He anat aquests dies a una reunió en què el president mentre parlen els altres dorm o mira el seu mòbil. Molt curiós l’analitzar-ho, però és així. A més, preguntes una cosa que no saps, i per tant t’interessa saber-ho i et contesten de presidència ....... moltes paraules, però quedes com abans. Visca la forma de parlar políticament.
Fer fotos i més fotos per a una pàgina web, encara sort que avui en dia no són de rodet sinó hauria de comprar-los per caixes. Més seriosament dir que és bo veure a les persones quan fas fotos perquè et fixes més en elles i en la seva forma d’actuar.
Veure una persona enfadada amb una altra i després notar almenys jo ho analitzo així que en el fons després es troba sola interiorment.
Saber que una amiga ha tingut aquests dies de portar el seu pare a una residència perquè a ella li és impossible poder-lo cuidar i no ha tingut més remei que fer-ho i vol visitar-diàriament perquè noti el menys possible el canvi de vida familiar. Buffff trist.
Mirar d’ajudar a dues dones que treballaven per als altres perquè tot estigués bonic i arreglat. I així poguessin perdre menys temps en fer-ho perquè les dues tenien altres menesters de complir.
Conèixer a dues persones noves (sempre és bo conèixer noves persones) amb caràcters diferents però els dos jo content d’haver-los conegut. Un més reservat més tipus profe. Que per cert ho és d’universitat. I l’altre molt diferent, alegre, senzill, amable, intel·ligent però el més important que vaig treure d’ell és que és molt bona persona d’aquestes que t’ho donaria tot (en el bon sentit de la paraula). Em va recordar els meus viatges a l’Orient Mitjà que també són així que t’ho donarien tot del poc que tenen perquè no tenen enveja de ningú i pensen que el d’aquest món és de tots. I a Europa aquesta manera de ser no crec que ja existeixi i seria bo que aprenguéssim d’Amèrica Llatina i de l’Orient Mitjà.
A Tarragona estava amb dues amigues i de sobte em saluda un amic, que ha passat per problemes en la seva vida i ha tingut una alegria en veure’m i jo a ell també. Notes de seguida a les persones quan t’ho diuen de veritat i no per quedar bé. Tan sols els mires als seus ulls i ho veus.
Em vaig posar trist perquè una persona em va dir que li fes una foto perquè no sabia si el proper any ho podria tornar a fer el que estava fent i això que és una persona alegre i jovial, però de vegades el nostre interior ens delata. Però jo estic segur que ho podrà fer molts anys. Potser seré jo qui no podrà fer més fotos.
He felicitat a tots els “amics” que tinc per aquestes festes que hem passat. La immensa majoria d’ells els dono les gràcies per contestar i als altres també que de segur que ...... tindran les seves raons per no fer-ho.
Vaig conèixer aquests dies l’amiga d’una amiga i .... Bufffff boja boja de remat no per tancar-la ni de bon tros però diferent. Volia que ens féssim una foto dels tres com a record. Ja sabeu que per la meva part no m’agrada fer-me fotos. La meva amiga tampoc és de fotos, però ella si. Se li va comentar la nostra manera de pensar, però ella tretze són tretze. Al final li vaig dir a la meva amiga que la faria jo a elles dues. Però la seva amiga va posar a més com a condició que es veiessin de cos sencer, vaig pensar en principi que la volia fer-la així perquè tindria unes cames boniques, però ... .. en mirar-la vaig veure que portava pantalons. A la foto com és normal si vols sortir sencer després has de mirar-te a la foto amb lupa. Però en fi ...... tot són gustos. Oi?
Ahhh i com a colofó d’aquestes festes doncs a menjar la Mona sense mona com tots els anys. Això serveix d’excusa per poder passar el dia junts amb les amistats i poder parlar de lo diví i de l’humà. Ahhhh de futbol res de res.
Per això avui comencem una altra vegada amb la normalitat de cada setmana com vosaltres en la vostra, amb l’esperança que les experiències meves i les vostres trobem tot el positiu que hi ha en elles, per ser millors cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada