Altres temps
Els mesos de maig i de juny són mesos de comunions, per a uns ho és per les seves creences religioses i per a altres ho celebren com la forma tradicional en totes les cultures en què el nen o la nena passa de ser simplement un “nen” a començar físicament a ser un adult.
Recordo que fa anys i eren temps en què ja es va posar de moda els casaments i els enterraments civils en què una mare se’n va anar a un ajuntament a preguntar si el seu fill podia acostar-se a l’ajuntament per fer la “comunió civil”. Amb el temps crec que alguna cosa s’inventarà.
Però tornem amb el tema de les comunions religioses. Aquest any he anat a la de tres fills dels meus nebots, segurament que serà les últimes en què participo directament. I vulguis o no, m’he recordat de la meva primera comunió que ens feien aprendre moltes coses de memòria com, els manaments, el credo, el glòria, les benaurances, el parenostre i molts etcs. mes. En aquella època com a l’escola havia primers i segons i així successivament. En aquesta catequesi en els últims dies era el segon però el capellà ens va preguntar una cosa que només ho vaig saber jo perfectament (he de dir que era escolà per aquell temps i també havies de saber-ho tot) i vaig passar de ser el segon a ser el primer. Sincerament no m’importava personalment ser el primer o l’últim, sabia que havia de fer la comunió i punt, però ...... el segon em va titllar de “endollat” (A casa eren de missa diària i els altres doncs famílies normals pel que fa a la religió).
Em van vestir com es feia en aquella època de “mariner”, que per cert era el vestit que ja va utilitzar el meu germà gran i que després va utilitzar el meu germà petit.
Els meus avis paterns em van regalar un rellotge que per a mi va ser el “no va mas”. El meu avi per les nits m’ensenyava com dir les hores en el sistema català. Recordo que ell sempre va utilitzar l’hora “vella” (l’hora que es feia servir abans que el “General” el canviés perquè ens sembléssim més alemanys) i quan deies una hora preguntava si l’hi deies en hora “vella o en hora” nova “.
A casa tenien guardades unes monedes de plata dels temps d’Alfonso XIII, i era tradició a casa nostra que d’aquestes monedes es fes el crucifix de plata per a la primera comunió. Doncs bé, tots els germans vam tenir la creu de primera comunió de monedes de plata d’aquest Rei. Us preguntareu com ho feien la transformació?,
Doncs teníem un cosí germà del meu pare que era joier i ell s’encarregava de la transformació. Els recordatoris eren el regal del germà de la meva mare, i el llibre i el rosari dels meus avis materns, però ...... el que em va quedar més d’aquests regals va ser aquell rellotge, el qual em va fer sentir persona ja gran.
Records, records, records ... .. de temps passats que ja no tornaran, però si he de ser sincer doncs sense enyorança, eren altres temps i una altra mentalitat i no vull dir que ara sigui millor o pitjor, simplement .... altres temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada