A la Montse
Et vaig conèixer durant l’estiu del 2001 en un viatge a Jordània i Síria, anaves acompanyada de la teva germana Maria (persona inoblidable), t’agradava la cultura i el viatjar coses que a mi també m’encanten. Hem viatjat moltíssimes vegades junts, érem dels qui quan teníem un moment ens anàvem de pressa a visitar llocs mentre els altres descansaven. A vegades ens cridaven l’atenció perquè arribàvem els últims i corrent. Però .... gaudíem dels viatges. Aquests dies estic mirant les fotos que vas fer tu o altres amics nostres. A mi m’importava més filmar al principi perquè era com repetir de nou el viatge quan mirava les filmacions. Compartíem els vídeos i les fotos dels dos. Doncs bé, mirant aquest dies les fotos del primer viatge, en una d’elles i per casualitat estem asseguts junts en l’avió. I aquesta amistat sana l’hem tingut fins als últims dies.
Ens hem felicitat per les festes i Sants. Ens reuníem per a les Calçotades, parlavem de moltes coses, com també comentavem el pròxim viatge que podríem fer. En un viatge també vaig conèixer a una altra germana teva la Rosa, i en un altre als teus pares que van venir a Egipte. Vam pujar al Sinaí (La foto que he posat és teva). Allà a dalt vàrem respirar tranquil·litat, pau i alegria en aquella sortida del sol.
Et vas casar, em vas convidar a les vostres noces cosa que em va demostrar la nostra bona amistat. I avui vull dir-te que en cap altra persona haguessis trobat com a millor marit que el José Luis.
Després va venir la maleïda malaltia i ja no vas poder venir. Esperava sincerament que et recuperaries i que en l’any vinent tornaries a viatjar.
Vaig venir diverses vegades a veure’t i en aquestes trobades, amb el cor compungit sense exterioritzar-ho, mirava de fer-te somriure i ... somreies. També saludava a la teva família amb l’esperança que em donessin bones notícies.
Saps una cosa Montse? en cada comiat de la meva visita pensava que potser ja seria l’última a veure’t, encara que en el fons també pensava que alguna cosa et salvaria.
Ahir ens vam acomiadar tots de tu els teus 52 anys, segur que vas veure des del cel com et volien i et volen, la teva família, els teus amics i el poble de Piera.
La teva família m’ho va notificar amb aquestes paraules el teu desenllaç: “Ja és al cel!!! un nou àngel de la guarda que vetllarà per a tots” .
Guarda Montse, principalment a tota la teva família, però també si et sobra temps, que siguis un àngel de la guarda per a mi.
Sempre et recordaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada