Crack
Que feliços som quan tot a la vida ens surt bé, ens creiem que som uns “cracks” en aquesta vida i fins i tot a vegades ens creiem superiors als que pel motiu que sigui, no els és tan agraciada la vida com a nosaltres i si ells tenen problemes ho trobem normal perquè interiorment ens diem que són uns pobres desgraciats que tot sempre els anirà malament i així ens quedem tan tranquils. Ens creiem que és per les nostres qualitats innates que som així, com si fóssim uns déus que estem guiats per ells i així anem per la vida. Però ...... a la vida no tot són “flors i violes” ja que tard o d’hora alguna cosa no surt de la manera que nosaltres havíem calculat i llavors és quan ens posem de mal humor i no ens creiem que aquestes coses ens puguin passar a nosaltres ja que com he dit abans ens creiem gairebé .... gairebé perfectes i com pensem així d’aquesta manera automàticament donem les culpes als altres pel que ens passa, cosa que ens serveix per no baixar d’aquesta perfecció. Jo li diria de “no baixar del burro”, sempre, sempre les culpes als altres (curiós veritat?). I si a aquests altres els podem fer la vida impossible perquè a mi no m’han sortit les coses com jo desitjava .... doncs molt millor.
No ens adonem que quan ens surt malament una cosa també en part és per culpa nostra, tots tenim el nostre caràcter i la nostra manera de ser. Segurament en part perquè som així i també en part per l’ambient tant familiar com d’educació en què un a crescut des de molt petit. I .... si ens surten bé les coses és també en part es que els altres han contribuït directament o indirectament a que de vegades ens surtin les coses “rodones”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada