Aprendre dels altres
Encara avui tinc ressaca, però no és de beure, encara que hagués estat molt fàcil tenir-la de whisky o de cervesa, però el que tinc és ressaca de viatge. Vaig decidir apuntar-me sense moltes alegries ja que no era un dels llocs preferits per mi. Vam decidir entre un grup d’amics aquesta destinació i jo ho vaig acceptar, al principi gairebé ni em vaig mirar el que anàvem a visitar. És allò de “a on em porten doncs visitaré”. Un parell de mesos abans vaig llegir una mica la història d’aquest país perquè havia de fer un petit llibre de viatge per als meus companys i ... la veritat em va encantar la seva història i les peripècies que van passar per poder a ser un país lliure.
Però no us parlaré de el viatge sinó d’una dona que venia a aquest viatge. Ella com a tots nosaltres quan vam arribar al nostre destí i en anar a buscar les nostres respectives maletes doncs ohhhh .... l’avió es les havia deixat totes a l’aeroport de Barcelona,(Vueling que pèssima companyia que ets),però a la fi,al cap d’un parell de dies les recuperem totes però menys la maleta d’ella que no va arribar fins al penúltim dia de viatge.
Anava sola al viatge. Bé jo també anava sol però anava acompanyat d’amics al que ella crec que no coneixia a ningú. Persona molt discreta, introvertida però des d’un principi la vaig veure valenta però sensible. Exteriorment es va comportar amb molta dignitat i resignació (tant de bo jo fos així) que tots els altres tinguéssim el nostre equipatge i ella no. No sé per què vaig pensar que no m’hagués importat a mi no tenir la maleta a canvi que ella en tingués. Ella ho acceptava quan li preguntaves sobre el tema i fins i tot et responia amb un petit somriure. És una persona culta, i forta (que suposo que la vida l’ha modelat així) i crec jo que també molt intel·ligent. I són d’aquelles persones que passen per la vida sense fer soroll però que són molt millors que tots nosaltres. Ella en combinació amb la seva germana s’alternen per poder fer viatges ja que tenen cura ascendents seus i quan fas aquesta tasca tan meritòria és bo de tant en tant desconnectar-se de la quotidianitat. Acció aquesta de gran valor que cada vegada es va perdent ja que ens anem convertint en uns materialistes i al mateix temps en uns perfectes individualistes. Va comprar regals per a la seva família com també per al fill petit dels seus veïns (un bon detall que indica la persona que és). No se si va poder gaudir plenament del viatge ja que a ningú li fa gràcia passar-se tot el viatge sense maleta, però el que si crec és que ens ha donat una lliçó a tots els altres amb la seva enteresa. Per conèixer a persones així ja és interessant viatjar. Una gran abraçada Àngels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada