Vida a la tardor
La estació de tardor s’associa amb la maduresa o també en l’ocàs de la vida. Els arbres deixen caure les seves fulles i al mateix temps és la recollida de la fruita seca, aquests fruits que semblen morts però que en realitat estan vius, és pel que en diem transmutació. És temps de reflexions, temps per analitzar tota o part de la vida, no per entristir-nos o que enyorem coses del passat sinó per agafar ànims per renéixer del passat com es fa amb les llavors que es recullen en el capvespre i tornar-les a sembrar perquè de nou donin vida i així poder viure amb esperança que podem aconseguir un món millor, mes igual per a tots, respectant-nos encara que pensem molt diferent. Lluitar per un món millor sense fer-nos mal els uns als altres, perquè tots som persones humanes que caminem per “igual” en aquest món.
Direu el perquè dic tot això, doncs perquè vaig néixer en període de tardor i moltes vegades em comparo amb aquesta llavor que es recull en aparença morta però que de nou torna a ressorgir per continuar vivint i així poder deixar la meva petita petjada perquè el món sigui cada vegada millor.
Una vegada un amic meu em va deixar escrit unes paraules que jo moltes vegades les llegeixo encara que sempre he pensat com el meu amic que les coses s’han de fer mentre hi ha vida i amb vida de els altres, perquè després ......
Diuen així les seves paraules:
-Si vols fer feliç algú, per què no li dius avui? ......En vida, amic, en vida.
-Si vols donar una flor a una persona que estimes, no esperis a que sigui morta .....
En vida, amic, en vida.
-No esperis que es mori la gent per manifestar-li el teu efecte ....
En vida, amic, en vida.
No omplis de flors les tombes. Omple d’amor els cors .....
En vida, amic, en vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada