No era la meva intenció començar els meus escrits després de les vacances i viatges amb un títol com aquest. No és que estigui decebut en la vida quotidiana ja que per a mi personalment és irrepetible la que estic vivint, sinó la meva decepció és conseqüència de certes persones que conec.
Són aquestes persones en què es creuen que el centre del món són ells. Aquells que diuen tenir unes idees però que es mullin els altres mentre ells gaudeixen tocant-se els collons i si és en companyia doncs molt millor i pensen que si hoarreglen els altres doncs molt bé per a ells i després diran que sempre han pensat i han actuat així com els que s’han mullat. I si no surt bé doncs no passa res ja que la seva butxaca no se’n ressentirà.
Decebut per aquelles persones que volen sempre que els ajudis, però .... quan els necessites tu s’esfumen o s’evaporen com l’alcohol. Aquells que diuen que “o estàs amb mi o estàs contra mi”. I han de comprendre que en els éssers humans la raó i la veritat ningú la té en propietat.
Segurament han de ser els anys el que et fa comprendre cada vegada més la gent que t’envolta. Personalment mirava sempre d’entendre’ls o comprendre’ls, però la vida és molt llarga i poc a poc vas comprovant per les seves actuacions en què t’estan o et estaven prenent el pèl.
Només els demano a aquestes persones que si poden (que és molt difícil) que canviïn d’actitud i mirin d’unir-se a un col·lectiu cada vegada més ampli de la societat i no mirar-se tant el melic.
Però no tot és decepció en la vida perquè sempre et trobes amb persones meravelloses que et fan gaudir d’aquesta vida per la seva forma de ser i de viure tal com jo ho entenc.
He conegut noves persones així en els meus viatges d’aquest any, com per exemple, en el meu viatge al nord de Castella, en el meu viatge a El Tirol, en el meu viatge a Albània-Macedònia, en les meves trobades com ara la d’Olesa de Montserrat en què ens hem retrobat uns amics que feia anys que no ens vèiem. Però quan és una bona amistat mai es trenca i com em deia una amiga a l’esmentada trobada: “Mira estem parlant tu i jo, amb la mateixa naturalitat com si fes tan sol un parell de dies que ens haguéssim vist”.
Això és el més bonic de la vida, la resta ... ..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada