Els pensaments del Ton

Escrit el 18 de gener de 2020

Fes tot el que puguis; la resta ho deixes al Destí

      Durant més d’un any, he enviat cada diumenge una frase meva a coneguts i amics. I la meva idea ara és provar de tant en tant d’explicar-les com jo les entenc o pel motiu de per què les vaig escriure.

      Una dada curiosa i a el mateix temps no tan sorprenent i és que cadascuna de les persones que les rebia l’entenien a la seva manera i això crec que és el bo, la diversitat d’entendre el que un escriu o diu. També és veritat que de vegades es cometen errors en negatiu, al no entendre el que escrivim o diem. Però .... així és la vida de tots nosaltres.

      Un exemple de la frase del principi “Fes tot el que puguis; la resta ho deixes al Destí “ és el d’una família sud- americana, que van emigrar a Europa per poder donar una vida millor als seus fills (Vivien en una zona del seu país plena de drogoaddiccions, assassinats, violacions ...); es van arriscar a el màxim, i van arribar entre nosaltres com a turistes. Es van passar els tres primers mesos d’aquesta forma, però passat aquest temps, van quedar automàticament com a persones sense papers de residència.

     Creients fins a la medul·la de la seva religió, van veure molt clarament des del principi, que el camí de les seves vides era quedar-se entre nosaltres (Un ja es pot imaginar i comprendre, que una vida per aquest camí per molt bonica que pugui semblar, també està plena de pedres i clots enormes). Amb els estalvis que tenien, i amb petites ajudes com també amb algun treball precari que tampoc guanyes el que en realitat hauries de percebre. Van passar una temporada a batzegades monetàries, a més se li van sumar; problemes, enyorances, dubtes etc. Tot això és el resultat de les pedres i dels esvorancs de el camí que van triar, fins al punt de reconsiderar la seva decisió i van demanar una repatriació cap al seu país d’origen.

      Quan ja feien els tràmits de tornada al seu país se’ls va parlar de la seva decisió amb unes simples i senzilles paraules: Sou molt creients i després de pensar-ho molt vau creure que el vostre camí era el de venir al nostre país. A la vida tots ens trobem amb diversos camins o bifurcacions de les que pel motiu que sigui escollim sempre el que creiem que és el millor per a nosaltres. Però en tot camí hi ha les seves asprors i els seus encants com també et trobes a persones que volen treure’t de el trajecte que vosaltres teníeu en ment des del principi. Però penseu que si heu triat un recorregut tan important com aquest dons ..... seguiu endavant amb ell i feu el que pugueu per arribar fins al final desitjat per vosaltres i per tota la vostra família. La resta doncs ..... ho deixeu al vostre Destí. – El destí per a ells com a creients és Déu -.

      Van renunciar a la repatriació i avui en dia, encara són aquí amb la seva família i el cap de família treballant.

      Penso moltes vegades que és molt fàcil donar consells als altres que els poden acceptar o no i que per descomptat que sempre serà una decisió seva. Però ..... de vegades per un mateix és molt difícil seguir el camí que un hagués volgut escollir per caminar.

Le Destin participe à nos décisions?