El coronavirus
Portem gairebé un mes amb el coronavirus al nostre país, al principi ens el preníem com un simple refredat però sense donar-li més importància, després va venir això de rentar-nos molt les mans i van començar a sortir els típics acudits com el d’aquell preguntant si ens podem dutxar el cos a més de les mans. Ens van començar a aconsellar que no sortíssim de casa, tothom a buidar els supermercats amb el seu feliç paper higiènic que per cert fins i tot avui en dia no he entès, el perquè de tant d’aprovisionament ni que tinguessin “diarrea crònica”. Alguns ens vam fer a casa unes màscares per a sortir al carrer a comprar posant-nos també uns guants. Els WhatsApp s’omplien d’escrits i de missatges, la majories d’ells reexpedits (acudits, notícies, religió ....) que per cert en aquest últim apartat he quedat sorprès de la gran quantitat d’estampes religioses rebudes i el curiós del cas és que moltes me les han enviat persones d’aquestes que abans et deien que passaven de la religió. De tot això espero que un dia algun estudiós l’analitzi aquest comportament, encara que ..... en el fons té la seva lògica.
Hem passat aquest mes de març amb por però ens hem anat comunicant-nos els uns als altres a pesar que ha estat un mes molt llarg però ..... hem mirat de passar-ho de la millor manera possible.
Vindrà ara com a mínim un mes de confinament total i ens l’hem de plantejar de passar-ho el menys malament possible. No estem acostumats a tot això. Sense poder sortir, conviure les 24 hores del dia amb la família, això només ho fèiem els caps de setmana i moltes vegades per a sortir de casa, però fer-ho diariament, pot arribar a haver-hi un mal humor per les cases que pot ser alarmant i en això es pot ajuntar també el problema econòmic. Perquè dic això? doncs perquè ha arribat el cansament, no s’escriuen WhatsApp, es telefona menys, ja no es canta i poc es riu.
La lliçó que ens dóna aquest maleït virus que ens treu vides humanes és que aprenguem a conviure amb els de la casa i que això no és gens fàcil, mirar sobretot de riure almenys una vegada al dia i ...... parlar i comunicar-se, dir coses boniques que moltes vegades no ens hem dit o que fa temps que no les hem utilitzat.
Jo almenys ho tinc mes dur que vosaltres dins a casa amb la “Sole”. Li parlo i li parlo i .... mai em contesta i ni em porta la contrària (es broma). Però espero i confio que pudem sortir-ne d’aquesta pel que fa al virus com també del confinament, ja que mai malgrat tot el que ens succeeix, els ànims no els hem de perdre.
Ahir tènia que haver arribat d’un viatge que tènia previst. Fa poc que tinc cotxe nou que de tant en tant m’ho vaig mirant i contemplant perquè no ho puc fer servir (Quan no pots utilitzar-ho mes ganes un té de conduir) però ...... amb l’esperança que vindran temps nous i podré fer si Déu vol ..... aquestes dues coses i moltes mes.
En el fons, només demano salut per a mi i per als altres i molts ànims. La resta ....
“Il n’y a pas de mal qui ne vienne pour de bon.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada