El Canari
Un dia vaig anar a una casa d'una família en què tenien un canari en una gàbia, cantava i cantava, em van dir que uns amics l'havien portat de Canàries i agafat en plena natura, era d'un color groc verdós molt bonic. Un dia a l'estiu amb molta calor van decidir netejar la gabia però amb un descuit el canari es va escapar i va sortir per la finestra oberta. Mai mes van saber d'ell encara que ells posaven menjar a la finestra per veure si tornava. Però .... el canari va preferir la llibertat i no estar tancat.
Ara a nosaltres a hores d'ara ens passa una cosa semblant, estem tancats a les nostres cases, vivim "confortablement" però estem desitjant poder sortir de casa per un temps, agafar el cotxe i viatjar, córrer, mirar el paisatge, contemplar el mar, nedar i gaudir en definitiva de la natura, respirar profund, ballar, riure a l'aire lliure, conversar amb altres directament i no per mitjà dels instruments moderns, el tu a tu, saludar-nos amb les mans, abraçar-nos, besar-nos, gaudir com si fos en tot la primera vegada que ho fem. Que bonic tot això veritat ?. Com aquell que gaudeix de nou de coses que li semblen que fa segles que no fa.
No se si totes aquestes coses que dic les podré fer quan s'acabi aquesta pandèmia, perquè no sé si físicament i mentalment com estaré, però ... és bo somiar en aquests moments i d'omplir d'alegria els nostres cors perquè vulguis o no ens ajuden a arribar a bon port. I si no arribem doncs .... ningú em podrà treure aquests moments bons de pensar en que seré més humà i més simple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada