l’Amistat
Abans de començar a escriure he mirat al diccionari el que significa la paraula amistat i diu: “Afecte personal, pur i desinteressat, compartit amb una altra persona, que neix i s’enforteix amb el tracte”. Direu perquè ho he mirat? Doncs senzillament perquè aquesta setmana que hem acabat, he tingut dos casos ben diferents del que normalment en diem “amistat”.
El primer cas, és d’una persona que fa temps que no ens veiem i sempre em diu que a veure si ens trobem, etc. etc. L’altre dia rebo d’ell un escrit en què em diu que quan pugui que el truqui, i tot seguit m’envia una foto d’un llibre en què defineix el que és l’amistat. En un apartat diu: “És amic qui sap oferir temps i diners”. “Collons” amb la frase. M’ho vaig haver de llegir diverses vegades, pensant que això és ser amic? oferir temps i a més diners? Descollonant. El vaig trucar i va tornar a dir-me que a veure quan ens veiem per al final com és d’esperar era per demanar-me un favor, i .... tonto de mi li vaig fer el favor.
El segon cas és d’una amiga que viu a Amèrica del sud i em comunica que se li ha casat la seva segona filla el mes passat i que estava molt contenta del casament i que em volia fer partícip de la seva alegria i em enviava un vídeo del casament com amic que soc d’ella. I jo personalment també molt content de les alegries dels meus amics.
He pogut apreciar en una setmana dues formes d’entendre l’amistat que tenen les persones. No se que penseu vosaltres però jo ho tinc molt clar el que és l’amistat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada