El Josep
Bon dia, avui voldria parlar d’una persona en concret i de la seva cultura. Es deia Josep i va néixer l’any 1915, abans però permetreu-me que retrocedeixi encara uns quants anys enrere; al seu padrí matern (en la meva població fins fa poc als avis els i dèiem padrins ), el seu ofici era el de carreter ja que construïa i arreglava els carros dels pagesos. Però a més era un home cultura; li agradava la musica, tocava el cornetí i a més va ser director d’una banda de música, var ser també compositor, que per cert a causa d’algun “espionatge” va haver de registrar totes les seves composicions en la Societat d’Autors per evitar que no se les copiessin. Li agradava tant la música que anava a peu per les Festes Majors a escoltar concerts a totes les poblacions de la comarca. La seva filla que era la mare del Josep, entenia de música i tocava el piano (en un temps en què les dones només servien per treballar i casar-se per tenir fills), quan es va casar i amb molts sacrificis van poder fer el viatge de nuvis i que va consistir a anar dos o tres dies a Barcelona , però per un motiu molt especial, i va ser el de poder anar al Liceu a escoltar Opera a les grades de dalt de tot per motius econòmics.
El Josep que li hagués encantat poder anar a viure a Barcelona per tenir més amplituds a la vida (tant culturals com per treball), va haver de ser pagès per motius familiars, ell no va tenir com a “hobby” la música com els seus avantpassats, però si que li agradava dirigir un grup de teatre (cosa que un fill d’ell i també el seu nét, han continuat en el camp cultural i també teatral). Amb esforços d’una època en que els diners no anaven amb molta abundància, ell ja estava subscrit al “Correo Catalán”, després a “Tele / eXpres” i finalment a “La Vanguardia”. Va ser una persona que va escriure moltes poesies i li encantava fer escrits, tot això des de molt jove, fins a finals de la seva vida. Abans de casar-se ja va començar a escriure en un dietari totes les seves vivències quotidianes i que va ser interromput uns pocs anys per tornar-lo a continuar durant uns quaranta anys, fins als seus últims moments (deu ser també per herència que també, té un nét que és periodista i escriptor en l’apartat cultural).
Li encantava la lectura de qualsevol tipus de tema, tant cultural, com polític o religiós.
A l’estiu de l’any 2002 va conèixer i va tenir certa amistat amb el sociòleg, periodista i escriptor Salvador Cardús, i fruit d’això, en el seu llibre “Ben educats” hi ha dues pàgines en què parla d’en “Josep”.
Persona que li encantava enviar missatges als seus amics amb el seu mòbil, fins i tot en el últim “Reis Mags” que ell va viure, li van portar una “Tauleta tàctil” i en ella en un mes i escaig es va posar a navegar per internet.
Us preguntareu el perquè comento això ?, doncs perquè avui fa tres anys que ell se’n va anar per sempre als pràcticament 98 anys. He volgut passar tres anys perquè les coses amb el temps es veuen amb més òptica, i retre-li un petit homenatge escrivint com he fet en aquests 10 darrers dies, uns pensaments meus diaris com ell feia en el seu dietari. Els he escrit per a ell que estava tan aficionat als estris moderns; per això he escollit internet perquè penso i tinc la convicció que els haurà llegit des d’on ell estigui. Aquest Josep era el meu pare.
Que tingueu un feliç dia i ....... sincerament aprofiteu-lo tot el que pugueu, perquè ..... “La vita è Bella”. Adéu siau són les 08,07 h.
P.D. : Aquest escrit el vaig posar al Facebook el dia 8 de març del 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada