i ... al final tu decideixes
Fa un temps que tots els diumenges escric una petita frase que vaig creant segons les cirscunstancias de cada moment personal, que per cert moltes vegades són conseqüència per ajudar indirectament a persones que un coneix, que per cert i això és el bo que ningú es dóna per al·ludit.
L’altre dia mirant fotos dels meus viatges per posar la meva frase dominical, em va passar davant meu, una del Palau Ducal de Venècia, ciutat per a mi, una de les més bonica que hi ha. Vaig recordar el meu primer viatge a aquesta ciutat República, Era una viatge que van organitzar uns amics meus i visitàrem una bona part de la Itàlia central.
Quan vam arribar vàrem fer nit en ella, al matí vam visitar les parts més importants en la seva basant exterior, com també l’interior de la seva Catedral, ia la tarda doncs ..... la “tarda lliure” com fan la majoria d’agències de viatges. Estàvem passejant en el temps “lliure” per la plaça de Sant Marc i al final ens vam asseure al costat de la Torre del Rellotge (Torre dell’Orologio). Vaig insinuar anar a visitar el Palau Ducal ja que és una de les parts molt importants de la ciutat (almenys per a mi m’ho ha semblat sempre), vam anar uns quants cap allà però .... quan van veure el preu tot van ser excuses. Ens vam tornar a seure sota de la Torre dell’Orologio a esperar l’hora de tornar a l’hotel.
Vaig pensar que potser mai més tornaria a visitar Venècia i no anar a veure el Palau ho considerava com un “pecat”. Vaig preguntar el temps que tenia i vaig marxar tot corre-cuita a visitar-lo, casí corria contemplant el preciós Palau ja que era conscient del poc temps que tenia, i la veritat em va impressionar i em va encantar veure-ho. Almenys vaig poder veure aquella meravella i poder trepitjar aquell Palau en el qual tantes coses es van decidir i que després van repercutir per a la resta de la humanitat.
Anys més tard quan vaig organitzar un viatge pel nord d’Itàlia en la seva etapa final vaig incloure la visita a Venècia, però en ella vaig voler que s’inclogués en el viatge la visita a l’esmentat Palau perquè tots poguessin gaudir d’aquest tros important de la ciutat. .
I recordant tot això i veient la foto que comentava al principi, em va venir al cap la frase que vaig posar: Escolta a tothom, i després raona per tu mateix i ... al final tu decideixes.
Frase que crec que podem practicar en totes les coses que ens passen en la vida i com no de les quals nosaltres mateixos hem de decidir, tant si són decisions importants o simples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada