La lliçó del Martí
Dijous dia nou de Febrer, són les deu del matí, agafo la nevera portàtil per si els donen peix o carn congelada i ho porto a dos voluntaris de Càritas que aniran a buscar menjar al Banc d’Aliments, jo mentrestant em vaig a la població veïna de Mont-roig del Camp a el Forn de pa Juncosa a buscar pa i pastes congelades que a ells els queda de dies anteriors, ja que tenen per norma només vendre el que fabriquen el mateix dia.
Quan tornem arreglem la botiga perquè estigui tot el menjar exposat i marxem fins a a la tarda per fer l’acollida i donació d’aliments. En sortir, pel carrer em trobo a tres persones que vénen a buscar menjar i com a cosa normal em saluden o jo els saludo perquè és bo saludar a aquestes persones que en general els demés del poble no els diuen pràcticament res. Em vaig estar un moment parlant amb ells de coses banals com podria fer amb qualsevol persona. Mentre era amb ells se m’acosta el pare del Martí que em volia parlar, m’acomiado de ells tres per poder parlar amb el pare. Em diu que el seu fill té dues bicicletes pràcticament noves i que volia donar-les a Càritas si és que podien ser útils a altres nens. Li vaig dir que si que encantat que les donessin i em pregunta quines hores tenim obert a la tarda i li vaig dir que a partir de dos quarts de cinc fins més tard de les set. Em va dir que quan sortís de l’escola el seu fill volia venir a lliurar-les ell mateix.
El nen es diu Martí, té sis anys a punt de complir els set, jo personalment poc o gairebé de res el coneixia a aquest nen. Devien ser, un quart de sis, que surto a fora de Càritas per veure si venien i veig el Martí pedalejant al costat del seu pare que portava l’altra bicicleta més petita a la mà, pujant pel carrer de Sant Antoni. Era un espectacle impressionant i colpidor, sabent que aquest nen volia lliurar de pròpia mà aquestes dues bicicletes per a altres nens que no tenien.
Quan va entrar amb la bici i l’altra el seu pare li vaig preguntar si les donava per altres nens i em va donar un concís si, suposo que la diferència d’edat imposa. Li vaig dir que estava molt content de la seva actuació (les bicicletes eren pràcticament noves o sigui molt ben cuidades) i que li donava les gràcies per aquest gest. En saber que tenia aquest gest jo ja vaig preparar per endavant un petit regal simbòlic també per a ell. Una caixa amb dos “kinder sorpresa”. Ho vaig encertar ja que el seu pare em va dir que és una de les coses que més li agraden. El Martí va somriure per aquest petit detall i al acomiadar-nos em va donar la mà.
Moltes vegades els petits ens donen lliçons als grans, ell va donar aquestes bicis per altres nens sense importar-li a qui anirien dirigides, cosa que els adults .......
Aquesta mateixa tarda un altre nen va estar tot content ja que podia gaudir de tenir una bicicleta gràcies a l’actuació del Martí.
Martí, tant de bo tothom fos com tu. GRÀCIES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada