Estaments
Us explicaré una petita anècdota o mes aviat un punt de vista de les persones i dels seus estaments. Pràcticament cada any al mes d’abril aprofito que hi ha poca gent i em vaig una setmana a Montserrat, estic en una cel·la amb total independència de dilluns fins el dissabte perquè els caps de setmana són més aviat insuportables per la quantitat de gent que visita aquest Monestir. M’agrada anar sobretot per descansar i canviar d’aires, estar lliure de comunicacions normals d’un dia normal en la meva vida.
Una de les coses que faig allà és caminar enmig de la natura i alguna vegada agafo farigola per fer-me una sopa amb pa torrat amb una mica d’oli d’oliva.
Bé al que anava, un dia em vaig trobar a un home sol que caminava d’un costat a l’altre de el camí, amb dos bastons de marxa d’aquests que estan avui en dia molt de moda. Suposo que té uns 50 anys o alguna cosa més i semblava més vell que jo que ja és un dir (almenys jo camino encara recte sense curvatures al caminar) No anava mal vestit, portava una roba com qualsevol persona normal que et pots trobar. Va passar pel meu costat m’ho vaig mirar per si em mirava per saludar-lo, però ell va seguir la seva marxa com si estigués sol en aquest camí. M’ho vaig tornar a mirar després diverses vegades per por que no caigués i després ..... em va venir a la ment que era un monjo de Montserrat. Em vaig fer creus de com es canvia d’aspecte i del clixé que un es fa quan a un el veus d’una manera de vestit o d’una altra. Vestit amb uniforme com en aquest cas el d’un monjo amb el seu hàbit i veure-ho vestit normal dons la veritat que no haguessis donat ni un duro per ell (en el bon sentit de la paraula) almenys en l’aspecte que jo ho vaig veure i al final veus per on, dons era la mateixa persona.
Des de l’antiguitat, els alts estaments tant reis, bisbes, militars, religiosos, jutges, etc etc. S’han inventat unes vestimentes (i crec que tots aquests estaments ho han aconseguit) per crear d’alguna manera o d’una altra que Ells són superiors als altres o més aviat diria que nosaltres ens ho hem cregut que són Ells uns éssers especials gairebé, gairebé divins, però que en realitat són iguals a nosaltres encara que ells no s’ho creguin perquè així els va millor per a ells i com no per als seus estaments. Qui sap que si els veiessis nus potser a més d’un d’ells et posaries a riure sanament.
Amb això vull dir que tots som iguals com a persones en aquest món i que ells no utilitzin les seves indumentàries pel sol fet de creure superiors als altres, sino que tractin els altres com a iguals.
Si alguna vegada t’ha donat tall parlar amb algú que utilitza uniforme et donaré una frase que vaig escriure fa temps i que diu:
Quan estiguis davant d’una persona “important”, sigui de l’estament que sigui, si us plau no et consideris acomplexat en què tu ets inferior a ell i ..... pensa, pensa sempre que ell també pixa i caga com tu.
Que tinguis un bon estiu.
P.D: Espero que a la lectora Teresita B. que és assídua d’aquest bloc, estigui d’acord amb el que jo dic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada