Homenatge
Com estem a l’agost i per tant de vacances gairebé tots vosaltres, us diré que tinc a les meves mans un llibre que es diu “PESSICS Humor i saviesa orientals” de Joan Aragonés, és un llibre, que vol sembrar somriures, i en bona part és fruit del mal humor. Gràcies a l’autor del llibre vaig tenir l’oportunitat de visitar moltes parts de l’Orient Mitjà i més tard a conseqüències d’això vaig començar a organitzar-ne jo també de viatges. Aquest llibre me’l va regalar ell i en el seva dedicatòria em va posar el següent: “A l’amic Anton per ajudar-lo a no perdre el seu bon humor “ El llibre comenta anècdotes d’un home molt conegut en tots els països del’Orient Mitjà, el seu nom és Nasreddin que significa persona erudita. La iconografia tradicional el representa assegut dalt d’un ase, d’esquena al cap de l’animal, que utilitza com càtedra magistral. S’el mostra com a estúpid i intel·ligent, senzill i pillastre, bonhomiós i trapella a la vegada.
En aquest llibre s’escriuen diverses anècdotes del famós Nasreddin, però tot seguit l’autor fa una sèrie de reflexions en cada tema d’aquest personatge.
I com és bo un somriure i també una mica de pensament us escric literalment una de les anècdotes del llibre:
El brou del pollastre
Un amic regalà un pollastre a Nasreddin. En agraïment, aquest el convidà a dinar. L’andemà es presenta un que diu:
– Jo sóc amic de qui et va regalar el pollastre.
Nasreddin també el convida. Al dia següent un tercer fa cap a la casa a l’hora de dinar tot dient:
– Jo soc amic de l’amic de qui et va regalar el pollastre.
Nasreddin el fa asseure a taula i li posa un plat d’aigua calenta mentre li diu: – Aquí tens el brou del pollastre que em regalà l’amic del teu amic.
· L’amistat només serveix quan no s’utilitza en benefici propi. Cercar profit de l’amistat és prostituir-la.
· Amics són aquells que en la prosperitat vénen quan se’ls crida i en l’adversitat sense haver-los cridat.
· La fortuna engendra les amistats, la desgràcia les prova (proverbi alemany).
· L’amistat és una petjada que desapareix en l’arena si no es trepitja constantment (proverbi àrab).
· : “Qui és amic de tothom, és molt pobre o molt ric” (Proverbi sefardita).
· Cal tenir les amistats en contínua reparació.
· El fals amic és com l’ombra, que ens segueix només quan hi ha sol.
He volgut dedicar en aquest escrit a fer un petit homenatge a Joan Aragonés que gràcies a ell he gaudit de moltes vivències durant el messos d’agost.
Ahhhhh ...... per cert, continueu gaudint de la millor manera d’aquest estiu i d’aquest mes d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada