Els límits del nostre cervell
La setmana passada em trobo amb una amic que feia molt temps que no ens vèiem, vam parlar de moltes coses, cosa normal quan fa temps no havíem parlat. Una de les coses que li vaig comentar, és que estic buscant pels arxius judicials i religiosos als meus avantpassats i cada vegada sé coses que mai m’havia pensat que en la meva família tinguessin lloc. Li vaig dir que cada vegada m’està apassionant més el conèixer sobre aquest tema. Ell va fer un petit somriure i em va dir: El coneixement és bàsic per a una persona i ampliar sempre els límits del cervell àmplia al mateix temps el coneixement del teu món. I em va fer una comparació entre el cervell i un ordinador. I diu .... quan compres un ordinador poques dades et donarà fins i tot pots dir que poc et servirà però si cada vegada li entres més dades, més informació rebras d’ell. Un cervell pot tenir també una configuració absolutament fèrtil però si no li introdueixes res doncs .... molta poca cosa li trauràs.
Ens vam acomiadar però .... vaig pensar molt amb el que havíem dialogat ja que mes coneixements tenim en el nostre cervell més es construeix l’opinió, ja que ens aporta seguretat i criteri. En cas contrari el desconeixement ens pertorba l’opinió i al final tenim incertesa i inseguretat.
L’interès per saber tot el que passa i preguntar-se el perquè passen les coses, crec que ens farà més lliures i així no caurem en el buit de tenir uns límits molt reduïts del nostre món personal i al mateix temps amb molt poca opinió de les coses .
Diuen .... que com més saps més vols saber. Serà veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada