Per un món millor
Aquest matí com és la meva costum des de sempre, en els dies de festa, l’esmorzar és de xocolata cuita amb pa torrat i després una copeta de vi ranci. Des de fa temps el pa torrat s’ha canviat amb la coca de sucre. D’aquesta manera inconscientment a un li sembla diumenge un dia diferent, que és del que es tracta perquè si no tota la setmana igual és molt monòton i a mi personalment la monotonia no la suporto.
Després d’anar a comprar-la i dirigint-me a casa meva i veient de front a la plaça de la Vila la casa on va viure la meva mare m’he acordat que en la part de dalt d’aquesta casa, vivia una tia meva soltera i abaix vivia la seva germana que era la meva àvia materna, m’han vingut grats records que de vegades no saps perquè et vénen ja que aquest recorregut ho faig moltíssimes vegades i avui ho he sentit més proper. Les seves formes de ser i d’actuar, que els van educar en ser honestos amb les seves idees i en la seva forma d’actuar, per cert, que sempre he pensat que la meva tia que va néixer al segle XIX va ser la primera feminista de la meva població i això en aquella època no era molt ben vist.
Mentre esmorzava amb la meva xocolata desfeta, el qual introduïa la coca, m’han vingut al cap, que ells i la resta de família paterna em van fer veure que una persona havia de ser bona i honesta i actuar sempre d’aquesta forma del qual sempre he mirat amb ser així, em regira l’estómac pensar que el món és d’una altra manera, que d’ideals no n’hi ha cap, que de creences no hi ha ni una i que només s’actua per interessos i omplir-se les butxaques encara que sigui a costa de qui sigui .
Ho veiem aquests últims anys en els casos de corrupció que hi ha dels que se saben i dels que un particularment sap. Sabeu que quan penso en això de vegades em ve a la memòria que potser jo he estat un il·lusori i un ximple ?.
No fa molt que vaig parlar amb una persona d’aquestes que no abunden, i que són minoria, persona digna d’escoltar ja que com ella són les que farien canviar el món, però com que no interessen les aparten. ¿Perquè dic això? Perquè a aquesta senyora, que va tenir un alt càrrec en un estament important i que no era polític, va veure que segons quines coses no ho veia bé com actuaven persones de rang inferior, se’n va anar a veure el de més categoria que ella i li va comentar el que passava, veient que no posava molta atenció en el que li deia i farta d’això li va dir que o s’anaven aquestes persones o s’anava ella. Sabeu el que va passar? Doncs que ella és la que va haver de marxar d’aquest estament.
Perquè comento això? doncs perquè i és trist dir-ho que les persones bones molesten, i que el món és per als que roben, i es passen les lleis terrenals i les celestials pels ous, però ...... .. ahhhhh de cara als altres ens fan creure i fins i tot ens donen lliçons d’ètica i de moral.
Sabeu que us dic? Com deia el meu avi patern quan jo era petit i no entenia els motius de perquè ho deia: “EL MÓN ÉS UNA MERDA”.
Potser us pensareu que quan dic això tinc la moral molt baixa. Al contrari, això em fa seguir amb la meva manera de fer i de pensar. Tant de bo tots penséssim ser honestos amb nosaltres mateixos, d’aquesta manera faríem que aquest món fos molt millor. Confio que algun dia la humanitat canviï.
P.D: He fet aquest escrit avui que és diumenge per dos motius. Un perquè segurament la setmana que ve no podria fer-ho i la segona que per ser diumenge i amb pont, segurament ho llegiran poques persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada