Saber dialogar
Deia el filòsof francès Jean Lacroix que dialogar és sortir d’un mateix per esdevenir l’altre sense deixar de ser un mateix.
Dialogar no és convèncer l’altre sinó que l’altre vegi una altra manera de veure les coses. Dialogar és obrir-se, i això equival a sortir d’un mateix, és procurar fer-se entendre el millor possible per l’altre. Però per dialogar es necessita que les dues parts portin a canviar allò que sigui necessari canviar però tot mantenint-se un mateix. El diàleg porta canvis, altres formes de veure la mateixa cosa i això és un enriquiment per a les dues parts, però això no vol dir que hi hagi dimissions en el fonamental. Ha d’arribar a enteses per ambdues parts però mai passar per covardies. Si hi ha un bon diàleg i no crispacions el mateix diàleg acosta posicions i uneix, però no fon ni enganxa. També pot distanciar encara més a les persones però sense posar barreres.
Suposo que molts de vosaltres dialogant us heu trobat de tot tipus de situacions i que moltes vegades podem observar que hi ha converses no són ni de bon tros diàlegs sinó una altra cosa. però .... si un s’obre a l’altre amb sinceritat al final hi haurà aconseguit una entesa entre les dues parts.
Crec que per dialogar de veritat ens sobra molta por i ens falta senzillesa.
Tant de bo que en tots els estaments de la vida ja siguin polítics, o d’institucions de qualsevol tipus que siguin, pugui haver sempre aquest diàleg sincer i sobretot ..... un diàleg de tu a tu. Perquè si hi ha categories entre les persones que dialoguen .... segur, segur que no hi haurà mai un diàleg sincer.
Vull dialogar i vull que tothom dialogui. Els països, les institucions i no diguem les persones anirien tots molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada