L’oportunista i sense escrúpols
Suposo que tots vosaltres, en algun moment de les vostres vides haureu conegut alguna persona oportunista i sense escrúpols, és una espècie que no s’extingeix mai, ja que des de temps remots fins als nostres dies hi ha d’aquestes persones. Poso aquest nom de “persones” per no posar alguna paraulota per aquí com de “fills de ....”
L’oportunista és aquella persona que està pendent de qualsevol oportunitat per treure profit. I amb prou feines veu alguna possibilitat, fa fins a l’impossible per aconseguir-ho i s’aprofita de les situacions i de les persones per a benefici seu sense importar-li el mal que li pugui fer.
Em preguntareu pel motiu en què avui parli d’aquestes persones, doncs senzillament perquè he trobat papers d’un avantpassat meu que li va passar això:
Es deia José Sardà Pino va néixer l’any 1857 de professió, constructor de carros, va tenir dues filles i un fill, la filla gran era la meva àvia paterna. A més del seu ofici havia format una orquestra en la població i ell era el seu director. He de dir que en aquella època de finals del segle XIX i principis del XX a la meva població havia dues orquestres i com és natural competien per veure qui ho feia millor.
El meu avantpassat li encantava la música fins i tot s’anava a peu a les poblacions d’al voltant de la comarca, quan sabia que anava alguna orquestra important en aquella època. També va compondre música, que per cert una de les vegades que havien d’actuar les dues orquestres alhora, el meu rebesavi va compondre una cançó per aquest esdeveniment, i es veu que algú que participava en la seva orquestra va donar la partitura a l’orquestra contrària i casualitats de la vida, la van interpretar abans que ell pugués estrenar i interpretar la música que havia creat. Va tenir com podreu entendre un disgust de mort. Després per consell dels veritables amics ho va registrar tot el que componía, perquè no l’hi tornessin a plagiar-ho.
L’última música que va registrar, en el “Registro de la Propiedad Intelectual” portava per nom “Fantasia obligada de cornetín” de data 30 d’Agost de 1910.
El meu rebesavi va morir l’any 1913 a l’edat de 56 anys. i els seus deixebles van pagar la lapida de marbre del cementiri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada