Créixer i Estimar
Pràcticament per a la majoria de les persones s’ha acabat la temporada de les vacances, amb els seus viatges i també descansant, el que fa que un canviï el seu dia a dia de la resta de l’any. Direu que per a un jubilat com jo tots els dies són vacances ia més sense preocupar-se de res ja que al final de mes cobres de l’Estat.
Però diré una cosa; i és que miro i intento que en els mesos de juliol i agost (és l’avantatge de ser jubilat en fer dos mesos) a mirar de fer el menys possible i a viatjar naturalment mentre la salut sigui per poder-ho fer. També serveix per pensar en el passat de cada un i en el supòsit futur que un pot tenir.
El viatjar et serveix per conèixer països o ciutats amb les seves costums, la seva forma de viure i sobretot conèixer i conviure amb altres persones que algunes d’elles mai havies conegut, de les quals aprens d’elles en els dos sentits tant positiu com en negatiu.
Tot això ens passa amb totes les persones que ens relacionem durant la nostra vida, i en certa manera “totes” elles, en diferents graus ens influencien. Algunes però passen ràpid per les nostres vides i en poc ens afecten. Altres en canvi, ens entren molt endins i ens deixen una empremta profunda en els nostres cors. Des d’aquest instant ja no som els mateixos en el nostre interior alguna cosa a canviat.
Si mirem tota la nostra vida, ens adonem que en moments determinats, hi ha hagut persones que ens han ajudat a superar les nostres dificultats. La majoria de vegades segurament en aquells moments no ens vam adonar o mes bé dit, no erem conscients de la importància d’aquests ajuts i que gràcies a elles en bona part de nosaltres som el que som.
Crec que hem de ser d’aquest tipus de persones, de les que influeixen positivament amb les persones a les que un es relaciona. Penso que així tindrà un cert sentit les nostres vides.
Una pregunta que tots ens hauríem de fer: Perquè estem en aquest món ?. Sincerament penso que per créixer i per estimar. Es creix donant la mà a qui ho necessita.
A vegades pensem que hem de fer coses extraordinàries, crec que no cal i si recordem allò que a nosaltres ens ha ajudat, veurem que no cal que els nostres actes siguin sortits del normal sinó coses simples que ens han fet sentir estimats i valorats.
Uns exemples? doncs aqui els dono: una trucada per telèfon, unes paraules efectuosas, una mica de companyia, escoltar-nos sense presses, 1 Whatsapp amb un missatge perquè l’altre vegi que et recordes d’ell. etc.
Crec que fent tot això les nostres vides tindran sentit. El sentit de créixer un mateix i sobretot el d’estimar als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada