El monjo
Sempre des de molt jove m’han causat admiració les persones que veuen les coses personals i del món sense cap interrogant. Ha de ser que personalment en tot estic ple de dubtes i de preguntes.
Sabeu que des d’un principi no he volgut parlar en aquest bloc ni de religió ni de politica, perquè penso que en aquests temes tots tenim les nostres opinions personals sempre i quan es respectin als altres, per tant no vull interferir. Però avui vaig a parlar d’una persona que és religiosa i no serà d’l’ex-arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol que tendria molt per dir, però com que no vull posar-me nerviós parlant del seu pontificat només li demano a Jesus allò que ell va dir en el calvari: Perdonar-ho perquè no sap el que fa “.
Aquest cap de setmana vaig estar quatre dies per Montserrat, que em serveix per desconnectar-me del dia a dia, passejar, caminar, parlar amb les persones, llegir i participar en coses amb el grup que anàvem. Va donar la casualitat que diumenge hi havia una cerimònia d’admissió d’un nou monjo, sempre és la curiositat de veure com ho feien ja que mai havia vist una cerimònia d’aquest tipus. Sincerament em va agradar veure-la perquè sempre és bo conèixer coses i situacions que mai has viscut.
Vaig saber pels mitjans de comunicació que per cert la majoria d’ells van informar de l’esdeveniment del monjo Pau Valls.
Vaig saber o més ben dit, vam saber que era un executiu “agressiu” que bé que identifica aquesta paraula. Hi ha algun executiu que no ho sigui ?. Que va estar amb quatre parelles (se suposa que va conviure amb elles) i en una es va casar pel civil. Que era agnòstic i no era feliç.
Va ser anar Montserrat i alli li va canviar la seva vida.
Dit en les seves paraules .....: “A l’empresa no cal que estimis a ningú, en canvi aquí al monestir som germans i tots ens estimem”.
Una altra de les seves frases .....: “Totes els bestieses que em puguis oferir del món, a mi no m’atrauen. me coses del món de Déu, que potser aquestes sí que em fan trempar.”
Després de llegir això vaig pensar dues coses:
Ofereix-
Una: Que anava pel món sense estimar ningú, m’imagino aquestes quatre parelles que van estar amb una persona que no estimava i és de suposar com de malament ho havien de passar.
Dos: Si estimes trempas, no cal estar en un monestir per estimar els altres. Penso que si hagués estimat David (ara Pau) abans de fer-se monjo hagués tingut la compensació que els altres també ho estimarien.
Assegura que ha pogut agafar distància del món i entendre moltes coses. De fet, diu que després d’haver-ho tingut tot, ja no li interessa res de la vida mundana.
Crec que apartar-se de la vida mundana és com posar el cap sota l’ala i no veure la realitat i no mirar que la vida mundana que ell descriu entre tots la podem millorar ja que si tots féssim el mateix en quines mans deixaríem el món?
Una altra cosa que m’ha sorprès és la propaganda que s’ha fet de la consagració com a monjo de Pau Valls i de les entrevistes que ha fet.
Que una comunitat religiosa difon aquesta notícia i em repeteixo en tots els mitjans de comunicació, em fa pensar volia donar una nova imatge, perquè sinó sincerament no li veig la importància en donar tants detalls d’aquest monjo.
Li desitjo tota la felicitat del món al monjo Pau Valls però .... li demanaria un favor. Quan passi pel costat d’algun feligrès o visitant que ve a Montserrat dons ..... que el saludi encara que no el conegui. Un “bon dia” o una “bona tarda” fa que sigui un acte comunicacional que els altres li agrairan, i és per aquí com es comença a no ser agressiu en el món exterior d’una comunitat religiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada