Els pensaments del Ton

Escrit el 12 de setembre de 2018

Val la pena viure?

      No se si als altres els passa però de vegades un es fa aquesta pregunta: Val la pena viure ?. He de dir que no estic ni deprimit ni res per l’estil, però és bo fer-se aquesta pregunta de tant en tant.

Faig un repàs dels últims dies i veig que hi ha mes coses positives que negatives, Veig que vaig gaudir en l’última mostra d’arts visuals que va ser el Montbriart 2018 (Felicitats als organitzadors perquè cada vegada vénen artistes de més qualitat) per exemple amb el artista-pintor David Callau, amb la seva mostra d’art visual que quan més la contemplaves més s’enriquia en el meu interior, i crec personalment que mirant cadascun dels detalls d’aquesta mostra anaves coneixent més com era ell i els seus sentiments en definitiva havia comunicació entre l’autor i els altres gairebé sense conversar. He de dir que poques vegades m’havia passat això i vaig tenir la gosadia d’anar-lo a felicitar per la magnífica exposició que va fer i es titulava: “Resurrecció”. Val la pena viure? SI.

      Ahir dia de comunicació amb persones que mai havies conegut abans i el més provable és que mai més els tornaràs a veure però ..... i havia comunicació amb tots ells. Anar amb amics, l’alegria de trobar-te amics, amics que et comunicaven que estaven a prop i no vas poder saludar-los i et deien “Llàstima Ton que nosaltres estàvem a la 12 (jo a la 4 – és un dir perquè m’anava movent d’un lloc a un altre-) ens hauríem pogut trobar a meitat de camí. Val la pena viure? SI.

      Avui la filla del meu nebot, ha començat a anar a l’Institut i s’han de desplaçar- se a la població veïna el qual els vénen a buscar en un Bus. Penso que ella avui poc ha d’haver dormit per la novetat que per a ella ha de representar, però ella a sortit contenta de casa seva, esperant a les seves amigues per anar a agafar el transport escolar. He pensat que la vida transcorre sense presses ni pauses.   Crec que he patit més jo que ella per aquesta nova etapa de la seva vida, però .... és bo i normal que passi això i més ben dit és una alegria que vagin creixent i vagin integrant-se a la vida que ja no és la infantil. Val la pena viure? SI.

      Sé que a la vida diària no tot és positiu i més si un s’implica en la coses, com tampoc ho és de vegades en el pla personal, com tampoc ho és en molts casos la convicencia. En això vull dir que la vida, no és un camp de flors ni de bon tros però .... “Val la pena viure la vida”