Viatges (1a. part)
Era un dia del segle passat, concretament el 29 de juny de l’any 1999, que és la Festa Major de la meva població ia més el Sant del meu germà i del meu oncle matern. I com tots els anys després del menjar que com sempre he estat convidat a casa del meu germà, m’anava com una tradició familiar a felicitar el meu oncle. Sempre a ell li ha encantat que anessin a felicitar-la família i els seus amics, tenien un pati gran darrere de casa seva i allà et obsequiaven amb dolços, gelats, cava, begudes, etc. etc., ja sàvies al que anaves, a més de desitjar-li un feliç dia i era trobar-te amb moltes persones en què es parlava de qualsevol cosa però .... si pogués ser doncs de tot però menys de política.
Allà em vaig trobar amb dues senyores en què parlàvem de moltes coses, i en un moment de la conversa em van dir que s’havien apuntat i pagat per a un viatge per al dia 5 d’agost a Egipte i Israel (Terra Santa), em van comentar tant la Roser com la Carme que els feia una gran il·lusió anar-hi. Quan els vaig comentar que havia de ser un viatge molt bonic el que volien fer, de seguida les dues em van animar a que em apuntés i una de les coses que em van dir i que encara recordo va ser: “No coneixem a ningú més de les persones d’aquest viatge i som dues dones soles per aquests països i seria bo que un home que coneixem vingués en aquest viatge “.
Vaig dir que era molt tard ja per a apuntar-me, etc. etc, però em van donar el telèfon de l’agència i de l’organitzador perquè truqués al dia següent mentre les dues seguien animant-me.
Ho vaig comentar amb la meva família i tots em van animar a fer-ho. Al dia següent vaig trucar per apuntar-me i em van acceptar.
D’aquesta simple forma vaig començar a viatjar en grup (abans només ho havia fet de forma particular o amb amics) el qual aquest any es compleixen els 20 anys de viatges continus en què he anat a ells en actitud de organitzats i que després els he organitzat jo.
Ahir calculava els que he fet i són un total de 33 viatges, tots ells amb molt bons records i experiències de tota mena.
La vida de vegades et depara coses que la casualitat o el que sigui va canviant- te en el que és la persona mateixa, coneixes moltíssimes persones, persones que ja no estan i mai t’oblidaràs d’elles, persones que viuen i contínues tenint una amistat i que no vols perdre-la aquesta amistat, com també persones que has conegut i .... punt, amb tots els meus respectes cap a elles. Però tot, tant els viatges com les persones, tot això m’ha enriquit. Per això sempre estaré agraït a aquest 29 de juny.
P.D .: Aniré parlant de les experiències i anècdotes que he viscut en aquests viatges, també he de dir que quan ho escrigui no detallaré a totes les persones amb els seus noms ja que seria “el mai acabar”. Sóc discret i penso ser-ho en això també. I si poso algun nom és perquè em serà impossible no anomenar-lo. No seran tots els meus escrits propers parlant d’aquest tema sinó que a poc a poc aniré comentant coses referents als “Viatges”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada