Eduard Toda
Aquest any se celebra el 75è Aniversari de la mort d’Eduard Toda, el personatge que va “restaurar” i ho poso entre cometes ja que va restaurar al seu aire el que avui en dia anomenem Castell-Monestir d’Escornalbou i que en l’antiguitat va ser un monestir religiós. Hem de donar-li les gràcies a ell ja que encara avui en dia podem contemplar l’original església del susdit Monestir Franciscà. Des d’aquest lloc es dislumbra pràcticament tota la comarca del Baix Camp amb una vista explendida i un paisatge nítid en visibilitat. Hi ha escrits dels monjos franciscans en què comenten que podien albirar Mallorca des del seu Monestir. Els antics Franciscans que residien abans de la desamortització de Mendizábal, van predicar per tota la plana. En la meva població encara hi ha una ermita dedicada a Sant Antoni de Pàdua a conseqüència de les seves prediques. Per cert en la meva primera visita que vaig fer a Escornalbou vaig veure un llibre que tenia per títol Mombrio amb “m”. Les properes vegades que vaig anar a visitar-lo ja no hi era (són coses que a vegades passen). No sé si sabeu també que els boscos de la muntanya d’Escornalbou servien per fer llenya per a ús de l’arquebisbe tarragoní durant l’any i els pobles de la Baronia tenien prohibit tallar fusta.
Però tornem amb el senyor Eduard Toda famós per moltes coses les quals no aniré comentant aquí perquè pràcticament estan publicades. Només diré abans de continuar que el diari ARA de diumenge passat li dedica 6 pàgines i l’emissora local de Reus la seva ciutat natal li van dedicar un espai monogràfic.
Sempre m’han interessat les persones que destaquen per algun tema i miro sempre de llegir el que s’escriu d’aquests personatges, però hi ha coses que ningú comenta o mes aviat poc.
El senyor Toda quan va anar a Àsia de cònsol es va portar quan va tornar a un criat, ho qualifico així perquè no sé la seva condició oficial. Aquesta persona anava sempre amb ell també quan vivia a Escornalbou. S’ha de recordar que Toda estava casat però pràcticament mai vivien junts la seva dona i ell. I la meva pregunta és: Que se sap d’aquest senyor? Es diu que va morir en Escornalbou. I em torno a preguntar: on està enterrat?
El Sr. Toda va ser també un dels impulsors de la restauració del Monestir de Poblet del qual va formar part com a President del Patronat durant la Repúbica i la Guerra Civil. En aquells anys que hi va haver convulsions religioses, el bisbe auxiliar de Tarragona Manuel Borràs, es va refugiar en aquest Monestir, com tantes i diverses persones, com els treballadors de la restauració, o com també famílies de rodalies del voltant ja que així vivien amb certa seguretat. I la pregunta és de per què un grup armat de la FAI només van anar a buscar a l’esmentat bisbe per afusellar-lo?. Com sabien que s’havia refugiat allà?.
Com que hi ha encara molts dubtes no vull donar la meva opinió en aquests dos assumptes i més escriure’ls. Recordo que una vegada un grup de persones dels voltants de Barcelona que van venir en un autocar a visitar Escornalbou i altres llocs del Baix Camp em van demanar que els fes de guia, la qual cosa vaig acceptar gustosament. A ells els vaig donar la meva versió sobre aquests interrogants. Si vostès volen saber-la, doncs un dia que vinguin pel Baix Camp se’ls comento.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada