Tranquil·litat
Ahir en un enterrament laic de una persona jove, una amiga meva em deia: Ton no t’ho prenguis tan a pit les coses que passen al teu voltant perquè moltes d’elles no tenen solució.
Perquè començo així avui el meu escrit? Doncs retrocedint uns pocs dies abans quan era l’1 de gener em vaig proposar no preocupar-me tant per als altres i preocupar-me més per a mi i per la meva salut. Era i és una decisió ferma, tot i que sé que em serà molt dificil i mes quan veiem les coses que ens rodegen al nostre voltant. Sé que jo sol no puc canviar el món. Sé que sóc molt poca cosa, menys que un granet de sorra del mar i que la força de l’aigua el pot moure i tirar d’una banda a l’altra, però vull cridar i dir que m’avergonyeixo de ser humà, l’espècie més salvatge que existeix en el món en què no li importa el més mínim el que li passa al veí, l’amic, el company i per aquest motiu no li importa un pebrot doncs que es foti vivint indignament, que es mori de fred, que pateixi passant gana , etc etc. Aquesta és la humanitat del segle XXI, deshumanitzada per complet, ens queixarem però i després els anirem a votar, ens queixarem dels que parlen en nom dels seus déus, però després no fan res, bé res és un dir .... només ho fan en aparença, però en realitat res de res. No vull claudicar, però m’obliguen a claudicar, vull ajudar i et diuen que ho fas per ser protagonista. Mires d’aconsellar de la millor manera quan t’ho demanen i després escolten el xerraire de torn i després en els teus pensaments interiors et dius a tu mateix: tonto que ets un tonto, que es fotin els altres.
Repeteixo no sé si ho aconseguiré, però la resta que em queda, és per a preocupar-me per mi, mirar amb tranquil·litat de ser conseqüent amb els meus actes i segons el meu entendre, i actuar com tot ésser humà ho ha de fer, pero ...... en tranquil·litat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada