La farigola i el silenci tot serveix per viure millor
Les qualitats curatives de la farigola són molt variades i un bon temps per recollir-la és el dia del Dijous Sant en que segons diuen la flor queda perenne tot l’any.
Però jo he anat a buscar-la aquesta tarda, mentre anava caminant pel bosc; personalment m’agrada molt i més a l’hivern, amb això de fer-te unes sopes amb pa torrat fregat amb un all i tirat per sobre d’això l’aigua bullint de la farigola.
Però avui no parlaré tan sols de les propietats de les herbes medicinals, sinó també de passejar sense sorolls urbans. No és que no m’agradin els sorolls ja que formen part d’un mateix en la vida diària i per tant convivim amb ells, com són la música, les motos, les xerrameques, etc. etc.
Per això m’agrada de tant en tant sortir d’aquests sorolls en què estem tan acostumats i trobar-se en el silenci d’un mateix en la seva profunditat.
Permeteu de recordar-me en la nostàlgia (i per això he de practicar-lo de tant en tant) el mirar unes muntanyes; el contemplar la mar; el mirar el firmament en una nit estelada; una nit d’acampada en un desert (ho vaig viure a l’Iran). Com també, dels petits sorolls de la natura (en el fons no són sorolls) que ajuden a retobarse com per exemple, el murmuri d’un rierol; el soroll d’uns trons estirats i precursors d’una tempesta encara llunyana; el murmuri de les onades a la platja; el roncar del mar contra les roques. I tantes coses com aquestes que la naturalesa et dóna i que reps de retruc, una pau interior per això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada