Un dia del mes d’abril
Sona el despertador com tots els dies (de bon matí), però avui ja estava despert molt abans. Això em passa quan he de fer alguna cosa diferent a la quotidianitat de cada dia com és anar a una zona plena de natura.
I quan m’he aixecat i no sé perquè m’han vingut al cap, coses que jo puc fer encara i que uns altres per motius diferents, a hores d’ara estan manxols d’aquesta llibertat i que ara mateix jo tinc.
M’he aixecat i he pensat en les persones que pel motiu que sigui no es poden aixecar d’un llit, per malaltia o les seves cames no aguanten el pes del seu cos. M’he anat a dutxar i he pensat en la quantitat de persones d’aquest món que no tenen aigua a casa seva i han d’anar a buscar-la, lluny d’ella i vés a saber si és potable com la que tinc jo a casa.
Després he anat al meu armari a escollir la roba adequada pel temps que fa avui i per anar amb les sabates més còmodes per caminar i ..... he pensat en la gent que només té un tipus de roba per a tot l’any i tenen el mateix calçat a l’hivern com a l’estiu.
He esmorzat amb una taronja, després pa amb tomàquet i una mica de formatge, per finalment agafar-me un iogurt, per finalitzar amb un cafè descafeïnat (per això dels nervis). Quants hi ha de persones que no poden esmorzar perquè no tenen diners perquè no tenen feina o tenen un treball precari amb una paga ridícula i han de mantenir a tota una familia.
Després agafo el cotxe per viatjar i he pensat en les persones que no poden viatjar per haver de tenir cura de familiars i al final quan anava conduint he tornat a pensar en les coses que he d’agrair i estar content per el meu “estatus quo”. Sé perfectament que hi ha persones que viuen millor que jo però .... hi ha moltíssimes amb moltes mancances. Quan et fas aquests raonaments et dius a tu mateix, que és bo ajudar els altres, segons les meves possibilitats perquè puguin gaudir de les coses que un gaudeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada