Les llimones
Acabo d’arribar d’caminar com faig tots els dies, però avui no sé perquè he tingut la mandra de sortir a fer la passejada matinal quan encara estava a les fosques. Continu el meu relat ..... quan anava fent l’exercici de moure el cos caminant i pensant en la musaranyes, he vist una plantació de llimoners amb les seves llimones ja de color groc i .... no sé per què he pensat que l’amo haurà de recollir- les de seguida perquè el groc a hores d’ara està prohibit.
Com els agrada als que manen Estaments que afecten a les persones la paraula prohibir. Els agrada tenir els súbdits acollonits mentre ells fan el que els passa pels ous.
Recordo per exemple a hores d’ara que quan era petit a la religió tot estava prohibit i la veritat que t’ho passaves molt malament interiorment com exteriorment, després et fas gran i t’adones que et menjaven el coco. De gran ja no fas ni cas al que diguin com aquest Sr. Cañizares (puc dir-li senyor ?. Per educació ho dic així, per no dir una forta paraula malsonant). En religió tens l’avantatge que si no fas el que ells volen no et fiquen a la presó.
En el tema polític, com et poden posar en presó, un encara que no vulgui ja és més previngut en el que diu i en el que fa. Jo li dic a això de tortura psicològica, que no es veu exteriorment però en el teu interior notes que no ets lliure de pensar i fins i tot de dir o d’escriure per si de cas ....... Aquest “per si de cas”, ens retreu en molts aspectes i la nostra llibertat personal arriba un moment que és nul·la.
Tan dolent és el poder pensar, dir i vestir-nos com ens doni la gana sense ofendre l’adversari ?.
La conclusió que un té és que volen que tots siguem com uns robots del que ells pensen i així t’anul·len com a persona amb capacitat de decidir i ... que al final dons que siguis un esclau dels poderosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada