Els collons de la por
Sí ja sé que em direu que la por, és una emoció primària i que es deriva de l’aversió natural al risc o l’amenaça, i es manifesta en tots els animals, el que inclou l’ésser humà. Però la veritat estic fins als ous que em vulguin influir en la meva vida personal per la por, i en això en saben molt diversos estaments que per tocar-te els collons, fan les seves lleis i així et tenen dominat, atrapat i sotmès, per això et diuen que si no compleixes el que ells diuen, et passarà això o allò altre i així et van acollonint la resta dels teus dies.
Per lo menys hi ha tres estaments que el practiquen o ho han practicat en la seva màxima potència i que són el militar, el religiós i el polític.
Recordo que en l’estament militar, quan jo feia la mili, et feien por psicològicament i he de dir que personalment els tres últims mesos de la meva mili estava completament convençut que mai a la vida sortiria de la caserna en què jo pertanyia.
Vaig estar de maniobres a Cadis i allà vaig veure els cavalls lligats de les cames davanteres perquè no poguessin caminar perquè els van fer un judici per alguna cosa que va poder fer el pobre animal i va haver d’estar mig any així. Com inutilitzar a una piscina a no tenir aigua per castigar-la, perquè algú es va fer mal en ella. Tot això crec que ho feien perquè un pensés que si amb animals o objectes feien això .... imagina’t el que podien fer amb tu.
L’altre dia comentant amb un amic, el que està passant a Catalunya, li vaig dir que jo quan era a la mili a Barcelona vaig veure en planells, els túnels que tenia l’exèrcit per sota de la ciutat. El pobre amic es va acollonir i .... qui no.
Ahhhh però les lleis no són per a tots iguals i us donaré un exemple: Quan vaig fer la instrucció militar a Sant Climent, ens van dir i ens van recalcar que estava prohibit totalment anar a França (que està a uns 20 quilòmetres de distància) sota pena de presó; doncs bé, jo tenia de company de llitera a una de les persones més influents i importants de Catalunya i més tard d’Espanya, doncs bé, aquesta persona anava cada cap de setmana a França i no li va passar mai res.
Després hi ha la por que emet la religió, la por al pecat, a l’infern, i ens posen com a excusa una moral “la seva moral”, i en això he de dir que passa en qualsevol religió sigui la que sigui. Jo sempre vaig pensar i continuo pensant que la religió es podia resumir en dues paraules i que són: “respectar i estimar els demés”, cosa gens fàcil de practicar si un vol ser coherent en si mateix.
Robar o posar falsos testimonis als altres es veu que no és dolent perquè fins i tot en els nostres dies passa diàriament i ningú ho condemna, però ....... això si, compte amb el sexe, això sí que és molt dolent i t’ho repetien i t’ho repetien milions de vegades. A vegades et preguntaves perquè Déu no ens va capar a tots el néixer si tan dolent era el sexe.
Ahhh i finalment l’estament polític, en fer-te tenir por en tot amb l’excusa que hi ha unes lleis inviolables. Collons ..... i qui les posa les lleis sinó ells?. Perquè les posen?. No serà que les posen per al seu propi benefici?. Espero que algun dia no se’ls acudeixi posar una llei en que hem de passar pels ajuntaments, o per les diputacions o pels governs civils perquè ens donin pel cul, perquè clar si la llei ho diu ...... Manda huevos.
Siiiii ...... ja sé que és molt difícil no tenir por, però hem d’intentar no tenir-la i més quan no es fa mal a ningú, i també quan un mira de fer les coses, perquè creu que són bones per a la societat que l’envolta. I si no tenim por, podrem decidir per nosaltres mateixos, sigui el que sigui, però ho decidirem nosaltres.
Vénen dies de molta por, però ..... intenteu passar de la por i ser vosaltres mateixos els que decidiu.
Sort i ...... endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada