Què és viure?
Què és viure? Ufff viure, viure..... crec que viure són moltes coses i cada persona té les seves prioritats, però les meves a hores d’ara és aprendre més cada dia, en gaudir dels moments bonics i desafiar-se a un mateix davant les adversitats i com no en llibertat.
Aquests dies que estem vivint, fa que el viure sigui molt intens i per tant sentint les quatre coses que descric anteriorment. Són dies que aprens molt (que bo que és aprendre sempre), dies inquietants, dies de comunicació amb els altres, però també dies de viatjar per exemple a Barcelona o Tarragona amb molt bon ambient i tot aixó per la llibertat. Dies que gaudeixes dels moments en que veus a “David” plantant cara a “Goliat” i se’n va sortint amb la seva. Dies que vas pressionant a gent important perquè es pronunciï i al final es pronuncien. Dies que tens la satisfacció d’escoltar gent valenta que és allò de desafiar-se davant les adversitats i us donaré un exemple.
Són unes religioses, de la comarca de l’Urgell, que les conec a totes elles des de fa molts anys, són molt humils i sempre estan disposades a ajudar a qui sigui ja que és una de les seves normes principals. Aquests dies han sortit a tots els diaris i televisions del país per el seu oferiment d’uns locals. Molt valientas elles i això és una de les coses que més admiro de les persones que són valents per si mateixes, però també ho són per als altres i en això està la clau en que són grans persones.
Em vaig sentir en l’obligació o més aviat el desig d’anar a saludar-les. Tenia programat fa temps una ruta especial (mai ho havia fet això en aquest estil) per diversos pobles de l’Urgell. Una cosa especial, com és conèixer a gent, anar a casa seva, comentar amb ells de tot i menjar amb ells que és com un se sent més còmode conversant. Doncs bé vaig mirar d’avançar tot això i aquesta setmana he anat a visitar a aquestes religioses, per poder-les de nou saludar i felicitar-les per la seva valentia i més sent elles les pioneres en pronunciar-se sobre el que està passant a Catalunya. Em van comentar que han anat molts periodistes i TV ‘s fins i tot les estrangeres. Com a cosa negativa a tot això és que han rebut moltes trucades telefòniques i com elles atenen al qui truca ... .. moltes d’elles felicitant-les però també hi havia que eren de persones queixant-se d’elles dient-lis gairebé de tot. Vaig preguntar en quin idioma parlaven aquestes persones que es queixaven i em van dir que en castellà.
Però per viure en llibertat, hem de fer com elles mai hem de perdre el bon humor i el somriure davant de les adversitats i ...... sobretot no perdre la calma que, si volem de veritat, de veritat una cosa doncs ...... segur, segur que la aconseguirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada