CENT
Està plovent i amb fred, i això m’ha impedit anar aquesta tarda a caminar i a recollir una mica de farigola en un lloc en el qual i vaig tots els anys. La trobada es, a una coneguda muntanya de Catalunya i pel que es veu ningú atura a recollir-la o de cas és un reducte que només jo conec? “Qui lo sa”.
Per cert, fa una primavera ben boja com tot el nostre entorn (persones, país, món). Miro per internet el temps d’aquesta setmana i veig que dijous no posa pluja i per tant si hi ha sort podré anar a recollir-la ja que unes sopes de farigola dons porten propietats per a moltes coses però a més .... a mi m’encanten. Avui no volia parlar-vos ni del temps ni de farigola només que en no poder-me moure exteriorment és el motiu que m’he posat davant de l’ordinador ia escriure i .... m’he acordat que el dia 10 de maig de 2016 vaig fer un escrit que el començava d’aquesta manera: “Sempre he pensat que a la vida un ha de evolucionar i provar noves sensacions perquè un se senti que encara viu, per això he creat aquest blog, per publicar pensaments i raonaments de com jo veig les coses de la vida “.
Era el meu primer escrit en aquest bloc i aquest que escric ara mateix, és el que fa el numero 100. Qui m’ho havia de dir que escriuria cent articles sobre les coses que penso i sento. He mirat de no posar paraules eloqüents i rebuscades, perquè no hi ha cosa millor que parlar planerament i que et pugui entendre tothom, no sé si ho he aconseguit però aquesta a sigut la meva intenció. M’agrada el tu a tu, perquè com a éssers humans crec que tots som iguals, amb diferents formes de pensar, d’actuar, de ser, de sentir, d’estimar i de veure la vida, però en definitiva som tots, uns veritables animals racionals .
Per les estadístiques que em donen al bloc tinc bastants seguidors dels meus articles i que agraeixo molt sincerament. Però també diré que si els meus articles han servit d’ajuda encara que sigui a una sola persona em dono mes que satisfet.
Com també estic satisfet de tots els cent articles, alguns millors que altres o uns pitjors que altres; és igual, els vull a tots cent perquè han sortit de els meus “Pensaments”
Gràcies per llegir-me durant tot aquest temps ja que sense vosaltres .... de poc serviria que els escrivís i .... continuarem evolucionant i provant noves sensacions per sentir-me encara viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada