Titella
Que us sembla si avui parlo una mica dels titelles ?. Abans de continuar, he volgut llegir el que els estudiosos diuen del significat d’aquesta paraula: “Ninot que es fa moure imitant els moviments d’un ésser animat”. o “Persona fàcilment manejable pels altres i mancada de personalitat i de caracter”.
I jo em pregunto: si molts de nosaltres adoptem l’actitud de titella i crec que ho adoptem quan volem aconseguir una cosa. Ens montrem submisos per fora, encara que ens vagi la processó per dins. Respallem als altres i els diem si a tot.
Quan fem mans i mànigues perquè ens elogiïn, ens reconeguin, ens aprovin, ens valorin .... etc etc.
Quan ens deixem portar per l’adversitat o ens estarrufem com un paó reial davant del triomf.
Quan controlem les paraules que hem de dir o també de deixar de dir a determinades persones.
La veritat es que no és fàcil viure d’aquesta manera ja que un viu en un estat de completa ansietat.
Moltes vegades als homes i les dones, molt sovint creiem que per ser feliços hem de complicar-nos la vida. La senzillesa de la profunditat ens fa tenir por. Com ens fa por el silenci perquè ens porta a la unificació i .... per aquesta mateixa raó optem pel soroll i el de fer el titella.
D’aquesta manera de renunciem al goig d’experimentar el risc de les nostres decisions. Com també renunciem a l’experiència d’equivocar-nos, i mai no podrem arribar a ser lliures si no hem tingut l’oportunitat de no porder-ho ser.
No sàvies que mai s’aprecia la salut si no es té la expericencia d’haver estat malalt?
Siguem nosaltres mateixos amb els nostres encerts i amb els nostres fracassos la resta ......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada