17 d’agost
Dijous 17 de agost jo havia d’agafar l’avió de bon matí, ja que m’anava de viatge i vaig sortir de casa una hora abans per la por a la vaga del personal dels controls de seguretat. He de dir que quan vam arribar va ser la primera vegada que vaig passar un control tan ràpidament, amb un guàrdia civil que si no xiulava la màquina sorties gairebé disparat d’aquest control (dic això perquè em va semblar poc control el que havia). A la nit mentre sopàvem uns companys de viatge van notificar l’atemptat a Barcelona,vaig sentir sincerament molta tristesa pel que havia Passat ia més amb morts innocents. Més tard vaig assabentar-me, que un familiar meu per motius de treball, agafava un taxi davant de l’Liceu moments abans de l’atemptat.
No he volgut escriure res abans pel màxim respecte que he tingut per totes aquestes persones que passejant tranquil·lament pel passeig més famós de Barcelona han perdut la vida per culpa d’unes persones que volen sembrar el terror.
Quan passa un atemptat sempre m’he preguntat per què unes persones sembren el terror cap a altres i de seguida em ve a la memòria l’any 2003 amb el “trio de les Açores” amb els seus respectius havans i els peus damunt de la taula i que ens van fer combregar que l’Iraq tenia armes destructives, sabent que no era veritat i em pregunto ..... de qui és la culpa que tinguem persones que actuen com les que ho han fet a Barcelona?
M’hauria agradat anar a la manifestació de Barcelona amb el lema “No tinc por” -però vaig arribar la nit de dissabte a diumenge-, per solidaritzar-me amb totes les persones que van ajudar i ajuden a les víctimes de l’atemptat. Sincerament estic orgullós d’un país que ha resolt en quatre dies qui eren els autors d’aquesta tragèdia.
Repudi totalment als polítics que han volgut manipular un atemptat en benefici seu a aquests els considero com uns malparits.
Repudi totalment als periodistes que també han manipulat i mentit en cròniques i dir-los que mai un s’ha de vendre per diners i si ho fa es prostitueix per tant ja saben quin és el seu “àlies”
Repudi totalment a les altes jerarquies que no saben estar a l’altura del seu càrrec en un funeral. Suposo que aquests jerarques com tenen tanta feina no tenen temps de llegir la Bíblia en l’apartat que diu: “Al Cèsar el que és del Cèsar ia Déu el que és de Déu” (Mt 22, 21).
De tots aquests esdeveniments tenim sempre d’aprendre el que és bo i el que és dolent i al final segons la consciència de cada un de nosaltres actuar al respecte. Que ja tindrem en pocs dies motius per poder-nos expressar. Així ho espero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada