Ballant amb llops
Ahir diumenge, després de sopar lleugerament, com sempre faig des que miro d’aprimar-me una mica, em va caure a les mans repassant els CD’s que tinc, una pel·lícula d’aquelles que sempre m’ha agradat i que és “Ballant amb llops”, i la veritat, el que més m’agrada d’ella és el final quan “cabell al vent” li diu a “ballant amb llops” que sempre serà el seu amic.
Això em recorda una anècdota de dues persones que eren molt amigues i que vaig conèixer la seva amistat, per mediació d’una d’elles, d’una amistat neta i sincera; l’un (el Tomeu) com sempre ajudant a l’altre en les seves vicissituds per trobar feina i que se sentís “persona”, donada la seva difícil infància i l’altre (el Javi)
mirant també de escoltar-lo i comprendre’l. Els dos amb problemes i inquietuds com qualsevol persona d’aquest món. El Javi més de formar família, i el Tomeu més de ser aventurer per desfer-se dels prejudicis que va tenir durant la seva infància. Així van passar els anys amb una amistat forta en que miraven d’ajudar-se l’un a l’altre. Un dia el Javi va tenir núvia i al cap de poc temps es va casar. Com és natural ho va comentar al seu amic, l’altre molt content perquè el seu amic havia aconseguit una cosa que ell desitjava que era la seva estabilitat personal i que podria així formar una família. El Tomeu com dic anteriorment, va estar content per la sort del seu amic, i va pensar que ja no el necessitava perquè la seva parella seria el seu suport. Al poc temps Tomeu va decidir, que ell també havia de fer el seu camí que era anar-se’n el més lluny possible del seu país i viure la seva vida tal com ell l’entenia. Ho va comunicar al seu amic Javi i de seguida dit amic va anar a veure-ho, per suplicar-li que no marxés perquè creia que no era bo que el seu amic se n’anés i que en cas que ho fes el que li havia dit d’anar-se a Amèrica o Àsia que sabés que a malgrat tot sempre seria el seu amic.
Em va explicar el Tomeu que el Javi fa molts anys que va morir però que ell encara ho considera el seu amic. Després em va comentar com per donar-me un consell que a un amic mai li has de dir el que ell vol escoltar, dir-li la teva veritat i el millor per a ell.
Per això i repeteixo que quan veig aquesta pel·lícula, em recordo d’aquesta anècdota que em va explicar Tomeu.
Crec que aquests són els veritables amics, i que tots voldríem tenir-ne almenys un.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada